ANY …

No resulta gens fàcil fer un article sobre un esdeveniment que sempre, cada cicle de temps, es repeteix: Inici d’any. A més a més, és símbol o relat d’una forma de viure: la pagesia al camp. I nosaltres  som en un altre món on la tecnologia marca el temps.

   Quin adjectiu o acompanyant posar-hi? Nou, feliç, discret, compartit, secret, fatal, horrible, desastrós, bo, bonic i …tant d’altres que la persona lectora se’ls pot inventar a gust personal i de forma espontània.

Per això a Any no li he posat cap acompanyant. Constato el fet.

    Per altra banda la forma de celebrar-lo és diversa segons les cultures.  Cada cultura  té una pròpia riquesa que no cal menysprear, sinó tot el contrari,  conrear-la, conèixer-la perquè el diàleg intercultural és d’una gran riquesa, bàsicament establert en la llengua nadiua, no la colonial. Més ara que mai. I recalco més ara que mai, malgrat les sequeres, les guerres, els cops de poder polític o militar i no diguem financer, com l’actual, pel moment imparable. O el poder de la premsa, comprada o pagada, dirigint o creant  opinió a les masses o als grups. Malgrat tot això, entenc i penso que la Humanitat avança. Cert, poc a poc, però avança. L’Horitzó del futur és humanitzant.   I més ara amb tot aquest món digital amb les xarxes socials virtuals, però amb efectes reals, no imaginaris. També és cert que és una eina que pot crear bon ambient com pot destrossar persones.

    Entenc, per tant, que  interessa informar que les coses van bé o es progressa. Dona la impressió que una minoria, certament poderosa econòmicament, per tant,  amb  poder però no amb cultura ni maduresa integrals, vol presenta un panorama negatiu, desastrós, en el fons provocat per aquesta minoria.  Així  pot  continuar governant, imposant uns criteris que resultin favorables als interessos d’aquestes minories poderoses sense consideració dels altres.

   Si acceptem que això és així, podria estar equivocat, també trobem unes masses o grups humans molt conformistes, sense criteri propi, però exceptuant uns pocs, pensant que és el propi.  Cal aleshores potenciar la capacitat crítica d’aquestes majories i grups. No és fàcil, però sí, i més que possible, molt probable. Cal esquerdar el pensament únic.  A més a més, també es fa. Quantes revistes o diaris lliures donen peu a reflexionar, a elaborar un pensament propi arran d’una informació no pervertida. I no diguem el que ens presenta aquest món digital d’internet, que hi ha de tot. Una  eina tant nova que produeix un canvi de pensament, costums, criteris de tal forma que genera una nova visió de la caminada de la humanitat.

      On anem? Les màquines o ressorts tècnics s’imposen. És una realitat que esparvera, però és així. Aquesta nova eina que afavoreix el creixement, permet curar malalties, superar dificultats… alhora, pot ser malvada, pervertida, usada contra la humanitat. Aquest punt genera una gran paranoia o la teoria de la conspiració. Queda clar que el problema no és la tècnica ni l’economia, sinó qui la dirigeix!!!! Economia i tècnica no són valors, però generen valors.

   Hi ha dos fets que cal tenir presents i tal volta posar-hi mà. Un gran augment de funcionaris per atendre  les màquines. Les màquines donen llocs de treball, però també en treuen. El quòdlibet és si aquests nous funcionaris estan al servei de les màquines o les màquines al seu servei. Dilema que demana criteri madur en la persona que es troba davant la pantalla. Quantes eines que ajuden a millorar la vida,  es tornen o les fan tornar en contra. Si més no, cal ésser-ne conscients, que no és poca cosa.

    I l’altre fet, les ideologies utòpiques. No aquelles que presenten un horitzó que empeny, dona llum perquè il·lumina el nostre metre quadrat (m2), l’entusiasma i encoratja. A més a més,  pot comprometre a una pau humana d’una nova justícia, no.violenta, respectuosa. I què bé s’entén quan es contempla viscuda per persones o grups. És una realitat: PAU HUMANA .  Però l’altra pau poderosa, com en temps de l’Imperi Romà: la PAX ROMANA, fruit de violència, guerres, controls i d’altres medis. Un d’aquests medis, malauradament, la religió.  Avui, al segle XXI, és la PAU OCCIDENTAL NEOLIBERAL o AMERICANA amb les mateixes característiques  de l’Edat d’Or del temps d’August. I més clara encara:  resulta excloent a milions de persones. Som 8.000 milions d’Éssers Humans a la Terra. Un greu i profund problema humà. No és fàcil de resoldre. Al nord hi ha por de tenir fills, una demografia baixa. Al  Sud es tenen fills per por,  demografia alta. Els algoritmes, com els programes, s’imposen. Els éssers humans no compten… I ho veiem  perquè ens toca d’a prop, què passa entre Rússia i Ucraïna?  Armament per sobre les persones….Civils a la guerra… Bombardejos sense pietat… massacres violentes…odis actuats…. i impotència total en els dos Pobles.

     Any sense adjectius. El  fem nosaltres des del nostre m2.

    I penso que cal més comunicació, que connexió. És a dir, quan connectem no vol dir que ens comuniquem. Cal diferenciar, elaborar-ho i ser éssers humans en un món de màquines. Un any per continuar humanitzant i el primer pas és al  m2. Un/a amb si mateix/a.

  Així i  tot, un adjectiu: ANY …com? HUMANITZANT.

Jaume PATUEL PUIG (1935)

Pedapsicogog

jpatuel@copc.cat