PEDAGOGIA: REPRIMIR o PREVENIR

Els dies 25 i 26 de gener s’han fet  vagues. Constato el fet.  De dos  àmbits molt humanistes: el sanitari i el docent, que reclamen atenció en totes les dimensions. Demanda justa i necessària.

      La idea de l’article m’ha vingut donada per la vaga del món docent. Afecta dos elements cabdals de la societat: l’ensenyament o aprenentatges com l’educació o transmissió de valors.

     Un sistema pedagògic ha de prevenir o reprimir? Aquests són els altres termes introduïts. I també porten debat. I cal optar. I més avui en dia que ens trobem en un societat plural per les diferents cultures que hi conviuen i les classes socials desiguals. I un gran fre al pensament crític.

     No faig una mirada general, sinó que parteixo dels indrets on visc i conec. En aquest cas: Mataró, a la comarca del Maresme, a Catalunya. Tenim més de 100 llengües diferents en una població d’uns 125 mil habitants. L’alumnat dels salesians ha fet un projecte de llengües. Hi ha  uns 27mil estrangers, una nombrosa població de la resta de l’Estat espanyol, i els nadius de la ciutat. En total, una població escolar a prop del 30% . Un total d’uns cinquanta i escaig  de  centres i, com a cúspide, el TecnoCampus, centre inscrit a la Universitat Pompeu i Fabra de Barcelona. Amb raó,  Mataró es defineix com a Ciutat Educadora.

    Penso que podem fer un salt i generalitzar l’àmbit mataroní perquè sempre en totes les cultures, i de sempre, hi ha hagut aquesta preocupació de transmetre valors i adquirir aprenentatges. Però no ha estat  a l’abast de tota la població.

    Cal recordar els noms de LaoTsé, Confuci, Sòcrates, Sèneca o fer un salt i no oblidar Mandela, Spencer, Renan, Piaget, Franklin, Freud, Rilke, Montessori i un llarg etc. Aquí a Catalunya tenim Rosa Sensat, Pere Darder, Jordi Cots, Marta Mata, Angeleta Ferrer, Ferrer i Guàrdia, Pere Vergés… Fora de Catalunya,  en el món religiós catòlic: Josep de Calassanç (aragonés), Jean Baptista de la Salle (aragonés), Maria Mazzarello (italiana) i Joan Bosco (italià)  entre molt i molt  d’altres.

   Deixo de banda la pugna de l’afer escola pública i privada. Al meu parer hauria de ser “escola estatal”, pagada per l’estat, però  amb una oferta plural de projectes educatius ni fanàtics ni doctrinals. Perill tant de les ideologies religioses com polítiques.

  I ara un nou perill  en una societat del coneixement, canvi, innovació i creació contínues. Un  perill negatiu, inhumà, deshumanitzant, que ja el tenim i hi som: la tecnolatria i tecnocràcia. Per altra banda la tecnologia és una gran meravella descoberta pels homes per a la humanitat, aquesta ha progressat, ha millorat, s’ha humanitzat. Ara bé, tal volta i només per alguns que es creuen “salvadors o redemptors del món”? I tenim el tecnocientifisme, que no conté valors, però genera valors. Quins?  Els valors no cauen del cel, els construeixen les persones.

    Per tant, ens trobem en un gran debat que es reflecteix en moltes revistes i diaris. Cap on anem i on portem els éssers humans de 3 mesos a 18 anys, si més no, al món de cultura occidental? Tothom passa “obligatòriament” per aquest àmbit social: L’escola. Quina orientació? Heus ací el quid del quòdlibet.
Tot això em porta a la consideració de rescatar la pedagogia “preventiva” més que la “repressiva”. Aquesta ho soluciona amb diners i presons, fruit de la mirada de la PAX AMERICANA o CAPITALISTA. En canvi, la “preventiva”, que preveu, es basa amb la confiança, el respecte, el diàleg: la PAX HUMANA o AXIOLOGICA.

  Un pedagog italià del S. XIX, Sant Joan Bosco (1815-1888), fundador d’un orde educatiu, els salesians, ho va portar a terme amb la seva pedagogia, anomenada SISTEMA  PREVENTIU amb tres suports: REFLEXIÓ, INTERIORITAT i AFECTIVITAT. I va funcionar com funciona avui en dia. La Reflexió inclou el diàleg com l’enginy. La Afectivitat conté la amorositat, el respecte, la corporeïtat. I la Interioritat abraça la totalitat de tot Ésser Humà  que vulgui esdevenir realment humà. Té tota una mirada holística o integral.

  I és quelcom que està molt lligat al que avui en dia s’anomena  el món emocional o la intel·ligència emocional, com acompanyat del mindfulness o la meditació o silenci que comporta la psicologia dinàmica o profunda.

  Acabo amb unes frases d’aquest pedagog italià, Don Bosco: ”Sé home. Mai t’acovardeixis”. I “Supera el respecte humà” i molt relacionat amb tot l’àmbit psiquista: “La dolçor o atenció o amabilitat en parlar, obrar i reprendre, guanya tothom”.

  Tota una pedagogia humana integral. No debades a Kenitra (Marroc) al món musulmà hi ha  una escola salesiana regida per aquest sistema de pedagogia preventiva. Tot el professorat i alumant són musulmans. Una pedagogia molt vàlida també per al món tecnocientífic.

    Cal formar una ciutadania responsable del seu propi futur, lliures, participativa, crítica constructiva, solidària i constructora d’una nova societat. I això demana una pedagogia preventiva, no repressora.

Jaume PATUEL PUIG (1935)

Pedapsicogog