NADAL PSÍQUIC

Unes breus reflexions arran d’aquesta diada nadalenca que crec poden ser útils; però en darrer terme, això ho ha de decidir la persona lectora, que és psiquista.

Nadal ens indica: naixement (natus). La base suport del naixement del nadó és la acollida i el reconeixement de l’infant: que genera la confiança: Ésser confiançal. Si no és rebut amb l’embolcall confiançal hi haurà dificultats per a un desenvolupament integral.

Psique és alè, bufada, força, energis. I amb el temps, la realitat integral de tot ésser humà: somatopsíquic; és a dir, cos i ànima: La vida o la corporalitat. Aleshores és quan podem parlar des d’una escola psíquica d’un aparell psíquic que no mental. El tripartit freudià: ço/ego/superego entès com un bon punt de partença per a una antropologia de psicologia profunda.

Tota persona que té una relació amb una altra psique de forma professional és un psiquista (psicòleg, psiquiatra, psicoanalista, psicoterapeuta, psicomotricista i tota professió on entra el terme psique). Per tant, té cura del psiquisme. PSIQUE/PSIQUISTA/PSIQUISME com capital/capitalista/capitalisme, entre altres.

La confiança és una vivència difícil de definir, però tothom la percep d’una forma clara i involucra tota la persona. Per això a la crida de “fer confiança” per algú, inspira tot l’ésser humà. Avui, però, podem constatar que hi ha una forta manca de confiança. És tal volta per això que de tots els àmbits hi ha aquesta consigna: Guanyar la confiança, i hem de dir que la confiança no s’imposa. Es dona a qui l’inspira. Són intuïcions pregones de la psique que creu trobar en l’altre allò que dona seguretat, certesa. Una transferència molt primerenca per seguir vivint sense haver de pensar: Confiar en l’altre. Quan aquesta arriba, aleshores es creu, en tots els sentits que té el verb “creure”: Creure en tu o creure que. I quin gran ús se’n fa avui dia en tot àmbit (bancs, comerços, política , propaganda, religions, etc). Per què serà?

Al llarg d’aquestes diades tant arcaiques de celebració de naixement (s):

Ja bé sigui el solstici d’hivern on el sol reneix, o com la memòria d’un naixement important, d’un home anomenat Jesús, en la cultura Occidental. Veiem en aquesta cultura occidental com es crida a grits a recuperar la confiança. Esmento un exemple banal, però real, de La Vanguardia, dia 18/11: LA CONFIANÇA FARÀ PUJAR UN 4% EL CONSUM DE NADAL: 682-840 €. Per això cal cridar la confiança? Quina complexitat per als psiquistes.

Els que ens dediquem, dins de les nostres limitacions i possibilitats, a la relació amb els altres des d’angles diferents de la nostra professió psíquica, aquests dies ens haurien probablement de fer reflexionar sobre la importància de tot “naixement” amb el contacte amb els altres; no únicament en els moments personals i profunds com poden ser les psicoteràpies. Per cert, aquest treball que mai acaba en si mateix sinó que s’irradia quan hi ha una elaboració de les emocions i creences, que operen una transformació interna que les persones en tractament identifiquen com: “Tinc una nova sensació d’estar millor” o bàsicament : “Em sento millor: Noto que tinc més confiança amb mi mateix/a”. O, “Em sento més lliure; abans no em passava això”. I moltes d’altres expressions que són indicadores d’un moviment intern transformatiu, d’alliberament: un “natus psiquicus”.

Així també com poden ser les nostres relacions exteriors o externes, les interpersonals, indicadores de transformació: Un humanitarisme respectuós atorgat a tota persona per la dignitat de ser Ésser Humà. Les relacions donen peu a un creixement, a un desenvolupament, a una evolució integral de tota la Psique. La confiança pivota la vida (psique) del nadó (natus). Un ego embrionari que li cal pel seu creixement ser ben acceptat confiançalment. Així poder sostenir-se i sustentar-se no únicament en una identitat transeünt sinó cap a la pròpia i original: la mateixitat.

La relació humana hauria de portar sempre a l’alliberament de l’altre. Una utopia?. I qualsevol alliberament és un”NADAL PSÍQUIC”. Fent un pas més, també l’elaboració psíquica intrapersonal porta, quantes vegades, a naixements psíquics: a l’alliberament personal. Dols, despreniments, separacions, frustracions…. Tota una gran complexitat en xarxa.

La confiança sempre obre, mai és completa; sempre hi caben més vivències…. LA CONFIANÇA EVOLUCIONA. I hi ha el pas de la confiança primària o ingènua, a la confiança secundària o madura. Aquesta fruit de dolor, però molta més rica en comprensió, empatia, donació i amor.

D’aquí ve l’horitzó de creure més en les persones que en idees o creences. Per això l’ésser humà té com a base ser un ÉSSER CONFIANÇAL. Creure en IDEES viscudes al marge del principi de realitat pot portar-nos als discursos esquizofrènics. Una historia de les idees a costa de la confiança humana. Però un NADAL PSÍQUIC abraça totes les dimensions que integren l’Ésser Humà. Una d’elles, que surt tant en moltes sessions de psicoteràpia, com en converses personals, és la de la interioritat o la de viure la qualitat humana profunda. Si hi ha resistències en acceptar-ho? L’experiència n’és la resposta.

Un NADAL PSÍQUIC pot interpel·lar la confiança de tot ésser humà. Confiança tant per donar com per rebre. Primer donar com és la bona acollida en el sí matern i en el tràngol del naixement.  Tota persona psiquista, certament, ho té en compte. Com sap que un NADAL PSIQUIC pivota en la dignitat humana de la qual ha d’anar prenent consciència el “natus” a través de les relacions amb altres “psiques”, que li transmeten. I, havent rebut vitalment, aleshores també podrà donar.

BON NADAL PSÍQUIC i CONFIANÇAL!!!!

Jaume PATUEL PUIG

pedapsicogog