HOMO INTEGRALIS:

En la nostra incessant recerca per entendre el cosmos i les intricades relacions de la naturalesa humana, sovint oblidem explorar un territori igualment fascinant: l’univers interior de l’ésser humà. L’ésser humà, amb la seva complexitat biològica, emocional, mental i espiritual, pot ser vist com un microcosmos dins de l’univers macrocòsmic. En aquest sentit, la noció de «Homo Integralis»  emergeix com un concepte que busca explorar i integrar tots els aspectes de l’ésser humà, des de la seva dimensió física fins a la seva dimensió més intangible. Tot el que és material és tangible, però no tot allò tangible és material.

La idea de Homo Integralis implica un viatge cap a la integració interior. Aquest camí no és un recorregut senzill, ja que implica abraçar i comprendre tots els aspectes de nosaltres mateixos, incloent-hi les parts que sovint ignorem o reprimim. Aquesta integració no es refereix només a acceptar els nostres defectes i debilitats, sinó també a reconèixer i abraçar les nostres qualitats positives i potencialitats latents. Neixem complets però inacabats.

La pràctica de la meditació, la introspecció i altres tècniques de silenci s’han utilitzat des de temps immemorials com a eines per explorar i integrar l’univers interior de l’ésser humà. A través d’aquestes pràctiques, podem aprendre a connectar-nos amb nosaltres mateixos a un nivell més profund, alliberant-nos de les limitacions de la ment i explorant les dimensions més profundes de la nostra consciència. Sovint, ens trobem desballestats en alguna de les dimensions, donant lloc a conflictes interns i malestar. Per aconseguir la plenitud i l’harmonia, és essencial integrar i equilibrar totes aquestes dimensions. La tensió és part normalíssima de la vida.

En la dimensió física, això pot implicar la pràctica d’exercicis físics, una alimentació saludable i el descans adequat. En la dimensió emocional, és important explorar i comprendre les nostres emocions, permetent-nos sentir-les sense judici i gestionar-les de manera saludable  per tal que les vivim com a sentiments que porten a un respecte. En la dimensió mental, la pràctica de la claredat mental i la presència plena ens pot ajudar a alliberar-nos dels patrons de pensament limitants i a cultivar una ment més tranquil·la i clara. I saber que les creences són constructes de la ment. Finalment, en la dimensió espiritual o interioritat, la recerca de significat i propòsit pot conduir-nos a una sensació de connexió amb alguna cosa més gran que nosaltres mateixos: El gran misteri dels mons: ÉS.

En la societat contemporània, ens trobem immersos en una cultura que promou l’individualisme, la competició i la cerca incessant dels èxits externs. En aquest context, el concepte de Homo Integralis adquireix una rellevància especial, ja que ens recorda la importància de connectar amb nosaltres mateixos i amb els altres d’una manera autèntica i significativa. I vivint que si no hi ha la integració de la pregonesa de consciència no hi ha procés de maduresa integral.

En un món cada vegada més connectat digitalment, també és crucial ser conscient d’aquest Jo interior per evitar la fragmentació i la desconnexió com indicaba anteriorment. La tecnologia, tot i els seus avantatges, pot alienar-nos de nosaltres mateixos si no som conscients del seu impacte i no establim límits saludables.

És d’una clara evidència la situació crísica de la visió global del món i d’una percepció multifactorial. Penso que podem constatar, a més,  un increment de poder en mans de poques persones. I aquestes viuen i sabent-ho que l’addició al poder no té límits. La diferència amb temps passats, i no massa llunyans, és que hi havia mitjans peró controlats amb els efectes. Ara, segle XXI, les eines destructives en són, a més de moltes, d’efectes inhumans junt amb un atac a la natura.  Uns quants se senten propietaris no únicament de les poblacions sinó també de la Mare Terra, el planeta, i amb un intent de dominar l’Univers.  ¿No en podríem dir “bogeria” o “una greu psicosi megalomaníaca junt amb paranoia infernal”?: Qui no pensa i no veu com jo, que és un ego inflat, és un enemic a fer desaparèixer o esclavitzar. No cal fer una detallada descripció i masoquitzar-nos. Tal volta, el pensament anterior podríem aplicar-lo a llocs concrets. La persona lectora en pot fer un judici personal.

A més, en un moment en què la crisi climàtica, les desigualtats socials, les guerres amb els seu interessos ideològics i econòmics  i d’altres problemes globals amenacen la nostra supervivència col·lectiva, el tenir consciència que la interioritat cal nodrir-la perquè no és un afegito a allò huma, sinó una dimensió intrínseca i necessària per a viure. Només quan estem integrats internament i connectats amb el nostre entorn, que és també l’Univers, podem respondre de manera eficaç als reptes que ens enfrontem com a societat.

El concepte de Homo Integralis ens recorda que l’ésser humà és molt més que el conjunt de les seves dimensions. Som éssers multidimensionals amb una capacitat increïble per a la transformació i l’evolució. En la recerca de la integració interior, trobem un camí cap a la plenitud i l’harmonia, tant a nivell personal com col·lectiu. En última instància, la integració interior pot conduir-nos a una comprensió més profunda de nosaltres mateixos i del nostre lloc en l’Univers, obrint la porta a un creixement i una evolució constants.

   I davant d’això, recordem una frase d’Albert Einstein (1879-1955): “Es mès fàcil deconstruir o esmicola  un àtom que una creença”…..

Jaume PATUEL PUIG, pedapsicogog.