NADAL GLO·CAL

Avança’t a Nadal, fes les compres a novembre.

Prepara’t ara. Tens descomptes, no esperis a Nadal.

Les torres dels quatre evangelistes a la basílica de la Sagrada Família estan  il·luminades tot Advent  i Nadal…

Les ciutats ben il·luminades indiquen que s’apropa Nadal i cal comprar per mantenir el sistema de producció: Produir i  consumir.

I per acabar d’adobar:

SUCHARD: “La Navidad es celebrar la vida, juntarse con nuestros seres queridos, hacer balance del año y disfrutar de momentos mágicos. Sigamos celebrándola. Porque la vida es lo que pasa entre Navidad y Navidad.” I queda clar amb el dibuix,  de  menjar xocolata….

  Aquesta és la proclama de Nadal. Ben clara i palesa. I es a nivell GLOBAL al món o cultura de cristiandat, que va enderrocant-se per emergir un nou paradigma tecnocràtic  a nivell mundial i en totes les cultures. Un paradigma científico.tècnic sense consciència o com deia François Rabelais (1494-1553) metge i humanista: “Una ciència sense consciència és la ruïna de l’ànima”. Com va el món en la mesura que una persona el coneix?

  I en cada ciutat, poble, família i personal, que és l’aspecte LOCAL, ¿com ho veu el meu Ego des del meu metre quadrat? Això és una visió, força realista, però sempre personal. La persona lectora té la paraula sobre aquest quòdlibet nadalenc.

I ara anem a fer d’altres passes:

 Nadal vol dir naixement. Ens consta el naixement biològic, sinó no podria jo escriure ni la persona que llegeix fer-ho. Cal parlar d’un altre Nadal o un altre naixement o un moment fort o intens, o un moment ordinari que és extraordinari interiorment. Acaba de publicar-se un llibre, el qual títol és La crisis de la mediana edad, a l’editorial Sirena de los Vientos, del sufrimiento al sentido de James Hollis (2023), força interessant i molt aconsellable. La crisi és pertorbació, manca de claredat però pot tenir sortida. El títol ens indica que és un fenomen natural  i normal en el desenvolupament del procés emocional d’un ésser a qui la paraula el constitueix com humà. I la paraula l’obre a dues dimensions de la sola i única realitat: Una per sobreviure i l’altra que contempla i completa el viure. Nadal desperta la consciència a un nou naixement que és sentir-se en plenitud. Plenitud constatada en diverses persones al llarg de les diferents cultures. A la nostra cultura de cristiandat se centra en Jesús de Natzaret, nascut en la tradició el 25 de desembre de l’any, més o menys, 6 aec, i reemplaça el solstici d’hivern  junt amb els jocs romans (panem et circem). Tot es va recuperant amb la societat de consum i tecnocràtica: menjar i jocs amb celebracions.

   Així i tot, en aquest S. XXI hi ha grupets de persones que donen veu i sentit a aquest home lliure del segle I, que és Jesús de Natzaret.  I “nadal” és el propi coneixement de la pregonesa de tot Ésser Humà que és el misteri d’aquesta gran immensitat interior, que permet veure, viure i tenir una visió de la immensitat dels mons. Visió crítica davant el “paradigma tecnocràtic” concretat en una geopolítica que marca un nou horitzó inhumà de destrucció perquè la tecnologia  no és axiològica, no té valors,  però sí que en genera. I, en mans de qui està? En aquests moments en la ment d’algunes persones i al món d’inversions financeres, que profundament egoistes, no tenen la sensibilitat de tenir en compte els descartats, els marginats o un 90% de la població humana fora del sistema neoliberal. Cal una nova escala de valors o axiologia de compromís, de solidaritat, de compatia, de germanor seguint la conjunció científica de Darwin (1808-1882) i Kropotkin (1842-1921): egoisme i altruisme.

   Tota la reflexió informativa o GLOBAL no té valor si no hi ha la visió LOCAL: El trepitjar de peus a terra. El conviure el nostre “ego”, ben informat i format, amb els altres “egos (=tu)”. La realitat partint de la nostra corporeïtat que ha de gaudir d’un plaer gastronòmic, típic de les festes nadalenques, segons les regions: Menjar bo i beure millor, que ningú es vulgui llevar el paladar. Continuar en gaudir de les emocions i afectes familiars: Per nadal cada ovella al seu corral. I gaudir de com aprofundir la transformació interior en un procés de maduresa emocional integral que pot veure i  viure un NOU HORITZÓ ESPERANÇAL que la saviesa humana nodreix o la paraula que dona a conèixer aquesta qualitat humana profunda:  La pau de Nadal ompli els nostres cors.

         I desitjant  UN BON NADAL GLO·CAL junt amb el pessebre, recordant que el primer va tenir lloc al 1223 a Greccio (Itàlia), o amb l’arbre de nadal al 1878 posat públicament a Nuremberg (Alemanya).

Jaume PATUEL PUIG, pedapsicogog