NADAL PSÍQUIC, 2022

Jaume Patuel

 

 

 Tres paraules formen el títol:

Nadal, que vol dir naixement. No només el biològic sinó també moments importants a nivell psíquic, cap i cor, com un prendre consciencia de si mateix a un nivell més profund: La interioritat. Més enllà del que es veu amb els ulls físics i més ençà del que es veu amb l’ull silenciós: LA IMMENSITAT DE TOT. Nadal més que una paraula hauria de ser una experiència

Psíquic té relació amb el món cognitiu, conductal,  emocional i inconscient dinàmic. Per tant, no únicament el tracta l’àmbit psiquista.La terminació “ista” indica relació amb. Així tenim, economista qui investiga dins el món de l’economia. Així, doncs,  psiquista és aquella persona que investiga o treballa en tot el que es refereix a la psique de tot ésser vivent. I aquesta, per bé que té com a suport la fisiologia o tot el cos, és un nivell no tangible. I ho vivim amb els afectes i efectes. El subjecte no està al cervell,  sinó en la paraula. Ni al cervell, ni al cor, ni a l’estómac, centres importants energètics, hi ha el subjecte. És la  parla qui el fa. I aquesta realitat pertany només a  l’ésser humà.

  1. Els números indiquen les coordenades de temps i espai on estem i vivim ara. Per això Nadal se celebra de formes diferents.

I partint de l’any 2022, que s’acaba, la nit té la màxima durada i dona peu a un any nou (el dia comença allargar-se), podem constatar que Nadal o les festes nadalenques són  una època de mercantilització, de consum, de negoci per  memorar un naixement. Però aquest naixement, abans de ser d’una persona històrica, Jesús de Natzaret, ha estat i és la celebració del solstici d’hivern en les cultures solars: La nit més llarga i el dia més curt. I aquesta festa de la naturalesa es representava amb un nen acabat de néixer, posat en un pessebre, amb cabell daurat, amb un dit a la boca i un disc solar al voltant del cap.

     Al segle IV dC el Papa Juli I va posar la festa cristiana del naixement de Jesús coincidint amb el solstici d’hivern. I  el pessebre va ser Sant Francesc d’Assis, a l’any  1223, qui el va crear. És en plena cultura de cristiandat, que ara va desapareixent. Emergeix una nova cultura per contrarestar la cultura anterior. I la cultura que emergeix és inhumana: una tecnolatria, un cientificisme i una economia, nodrits per un neoliberalisme, i aquest guiats per uns poquets éssers humans.

     I avui són unes festes nadalenques de ple consum.  Cal consumir, entenc que sí, ja que el plaer és una base humana, però alhora ha de ser  raonablement, amb responsabilitat i compartint segons diferents criteris: La solidaritat, la fraternitat, la bonesa, el silenci interior, la reflexió, etc.

I l’àmbit psiquista hauria d’explicar-lo el millor possible. Les emociones no ho són tot, però hi són. Aquest món no tangible  s’experimenta al cos, cal conrear-lo, però abans s’ha de conèixer. D’aquí la tasca educativa de parlar de les diversos emocions, que esdevenen sentiments. I en aquesta diada se’n remouen  moltes: alegria junt amb la tristesa, joia amb el dolor, coratge amb la por, generositat amb el malestar i d’altres.

      Però en parlar de mal.estar cal fer un pas més i considerar el mal.ésser. Aquest mal.estar/ésser pot donar entrada al naixement o transformació o consciència de sí.  I aquí no tant la societat, massa consumista i de forma desproporcionada, com  tal volta la cultura, que proporciona una escala de valors inhumana, ens cal aturar-nos per fer-nos el quòdlibet: No em caldria tornar a néixer? Prendre consciència de la meva vida? o, aprendre a fer un stop cada dia per saber com es porta la pròpia vida? Estressada, anancàstica, irrespectuosa, narcisista, egoista etc?

     I aquí tocaríem a fons el significat de NADAL a nivell mundial.  La globalització o veïnatge global, construït per un profund domini o cop d’estar d’una minoria financera, està convertint la Humanitat en una massa una forma nova d’esclavitud, però tot venut com una manera de ser més lliures i feliços. Bona fal·làcia o parany

    Nadal porta el missatge de néixer a una vida lliure, pregona o, segons l’eslògan de la revolució francesa (1789, París),: Llibertat, Fraternitat, Igualtat. Va néixer en derrocar l’imperi dels reis, de forma brutal i inhumana, que no era coherent amb els objectius que anunciaven o la “bona nova”.

    No debades, el llibre de la “Bona Nova” (Eu.aggelion o evangeli), porta com eslògan nadalenc PAU ALS HOMES DE BONA VOLUNTAT, en la narració del naixement d’aquell que va ser coherent amb la seva vida, fruit de la seva profunda interioritat, de totalitat, Jesús, nascut a Natzaret. Voluntat és una paraula amb molta història de contingut. I penso que aquí el seu sentit no és una voluntat d’esforç, sinó de compromís, responsabilitat. Avui, podríem també parlar en lloc de voluntat, motivació.

     Entenc que tots els costums que hi ha a les diferents cultures cerquen aquests eslògans. Però resulta, a vegades, perquè  es confon el que volen dir com a símbols o narració amb la seva materialitat. Els símbols o narració indiquen  el camí, però no és el camí ni la fita. Cal arriscar-se per fer cada u/na el seu camí. Tot un desafiament. I si no es fa, s’agafa el símbol en la seva materialitat, es sacralitza, s’adora i aleshores l’ésser humà esdevé esclau d’una imatge o ídol que ella ha construït o edificat. I d’aquesta actitud, prenent les coses al peu de la lletra com pot ser la lectura literal dels textos, anomenats sagrats, esdevé el fanatisme, l’exclusió, l’autoritarisme com la tortura, el mal tractament i àdhuc, l’assassinat i tot, malauradament, en nom d’aquest ídol, construït per mà humana, que l’anomenen “déu”.

                  Bon, feliç, joiós, alegre NADAL PSÍQUIC 2022:

Una nova consciència integral en les coordenades actuals

Jaume PATUEL PUIG  (1935)

Pedapsicogog

jpatuel@copc.cat

Deja un comentario