poema

Si fos primavera, la natura en flor i les gavines dansant vora el riu, desafiarien el món fatigat, els dies d’ofec callat. Si fos primavera, sobre el contrallum, a doll, la neu desplegaria més veritats. Enfora i endins respirarien tronc i escorça junts.   Si fos primavera,   els enigmes del negre tan negre batrien el pensament. Amb la sorra blanca als peus més caminaríem a sol post.   Si fos primavera, a l’ombra del dol esclataria un enfilall de paraules mudes. I en el vers del silenci, un floc de bellesa: l’immens del blau i la tendresa del verd,  …