Si fos primavera, versos en temps de desconfinament
Si fos primavera,
la natura en flor i les gavines
dansant vora el riu,
desafiarien el món fatigat,
els dies d’ofec callat.
Si fos primavera,
sobre el contrallum, a doll,
la neu desplegaria més veritats.
Enfora i endins respirarien
tronc i escorça junts.
Si fos primavera,
els enigmes del negre tan negre
batrien el pensament.
Amb la sorra blanca als peus
més caminaríem a sol post.
Si fos primavera,
a l’ombra del dol esclataria
un enfilall de paraules mudes.
I en el vers del silenci, un floc de bellesa:
l’immens del blau i la tendresa del verd,
si fos primavera…
Lluïsa Etxeberria, maig 2020 – en temps de desconfinament
Molt maco!!