Poema Lluïsa Etxebarria

CREIX SILENCI

  La mort nia en vida ara, i, com un glaç, la vida en sec es dissol.   Absents i distants, no son a les nostres mans ni el bes ni els signes.Se’ns fonen els desigs, quan la llum es descalça i el temps fuig pels qui ja no hi son.   Creix més el silenci del vers. Creix infinitament més el buit entre els mots, a prop de tu, a l’altra riba.   I ara, qui cosirà les paraules sense veu?   lluïsa, 31 març 2020 en temps de confinament