CREIX SILENCI
La mort nia en vida ara, i, com un glaç, la vida en sec es dissol. Absents i distants, no son a les nostres mans ni el bes ni els signes.Se’ns fonen els desigs, quan la llum es descalça i el temps fuig pels qui ja no hi son. Creix més el silenci del vers. Creix infinitament més el buit entre els mots, a prop de tu, a l’altra riba. I ara, qui cosirà les paraules sense veu? lluïsa, 31 març 2020 en temps de confinament