RECOMANACIONS DIETÈTIQUES I DIETA EN TEMPS DE PANDÈMIES

Visquem díes complicats en que sentim la necessitat i la autoresponsabilitat de cuidarnos desde els recursos personals i domèstics dels que disposem, i en aquesta área, un dels factors essencials és l´alimentació, tan per fer prevenció, com en cas de trovar-nos en fase de recuperació d´alguna patologia. El fet del confinament en espais tancats i en ocassions espais reduits, pèrdua d´activitat en alguns casos…reducció de l´activitat física i esports…podría tenir almenys dúes cares, i necessitem ubicar-nos en la cara positiva : utilitzar aquesta oportunitat de probablemet disposar de més temps i intimitat i organitzar la dieta i la cuina de…

Com seran les relacions humanes després del desconfinament

Us deixem l’entrevista realitzada per Rubén Escobar de xarxanet a membres de l’ACPP (Àngels Codosero, Sandra Borro, Jesús Gràcia, Angelina Graell, Anna Minieri i Paola Picardo). https://xarxanet.org/social/noticies/com-seran-les-relacions-humanes-despres-del-confinament ACPP (Associació Catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica)

CUENTO DE LA PRICESA Y EL DRAGÓN

Cuando piensas que nunca te pasará a ti. Crees que eso les pasa a otras, tú eres demasiado lista para que se aprovechen de ti de esa manera o te pisoteen. El Dragón con sus escamas brillantes y su mirada intensa, era puro fuego, ya te había conquistado. Tú no te das cuenta, pero cuando te alaba y te llena de cumplidos, son armas de doble filo. Te llama perfecta, y tú te dices, ¡Anda ya!¿Cómo voy a ser perfecta? ¿Y si piensa que soy perfecta y luego ve que no lo soy? Tengo que esforzarme más para no decepcionarlo. Cuando…

CUENTO DE CONFINAMIENTO

  Os contaré una historia, una historia que no va de batallas épicas, sino más bien de las heridas invisibles que un mundo enfermo dejaba en las personas. De almas enfermas que caminaban por el mundo sin casi darse cuenta del mal que las iba destruyendo por dentro. Cada lector(a) puede decidir en su intimidad si es un cuento de ficción, o no lo es. Veo a través del cristal del tiempo, como si se tratara de una cápsula translúcida, calles grises, dentro de una ciudad gris, poblada por gente gris, que vive una vida también gris. Una existencia amortiguada…

Conte de confinament

Us explicaré una història, una historia que no va de batalles èpiques, sinó més aviat de les ferides invisibles que un món malalt deixava en les persones. D’ànimes malaltes que caminaven pel món sense gairebé adonar-se’n del mal que les anava destruint per dins. Cada lector(a) pot decidir en la seva intimitat si es tracta d’un conte de ficció, o no ho és. Veig a través del vidre del temps, com si es tractes d’una càpsula translúcida, carrers grisos, dins d’una ciutat grisa, poblada per gent grisa, que viu una vida també grisa. Una existència esmorteïda sota un tel d’obligacions,…

Grupo de reflexión sobre la psicoterapia on-line

    El proper 15 de maig a les 18.30h obrirem un espai de reflexió que construirem entre tots i totes, sobre la psicoteràpia online. S’exposaran avantatges i inconvenients que sorgeixen a l’hora de realitzar la nostra feina de forma online: s’obriran dubtes, preguntes, reflexions… i esperem que amb la participació de tots i totes puguem construir un espai comú que ens proporcioni eines per a la nostra tasca terapèutica. Adjuntem video explicatiu. Ho farem a través de la plataforma Zoom i serà totalment gratuït. Animeu-vos i feu la vostra preinscripció!    

Reflexions de l’atenció precoç en el confinament

El tancament a casa d’aquest estat d’alarma ens ha agafat a tots per sorpresa, i no és estrany, que moltes famílies sentin que no estaven preparades i que no ho poden sostenir. Durant aquests dies, les famílies han mostrat la necessitat d’un acompanyament i contenció. Molts pares senten que la situació està rebasant el que poden suportar a nivell emocional per poder exercir el seu rol com a pares. Els nens están més nerviosos, moguts, inquiets. Alguns nens amb TEA poden expressar el malestar dormint pitjor, amb més moviments estereotipats o amb alguna regressió. D’altres tenen més dificultats per poder…

ELS GERMANS. REFLEXIONS EN ÈPOCA DE CONFINAMENT

  Fa quasi un mes que passem més temps amb els nostres germans i pares. I si aprofitem l’oportunitat que ens brinden aquests dies de confinament per redescobrir-nos? Una convivència sense treva que ens col·locarà més que mai en el lloc que ocupem dins la família. Ateses les circumstàncies, potser és pertinent fer-nos les preguntes següents: Com ens relacionem pares i fills? Quin lloc ocupen els nostres fills en la família? Com interaccionen els germans entre sí? Sabem que els pares no estan en la mateixa línia generacional que els fills. Moltes vegades, les decisions dels pares exclouen les dels…

L’ ALBARADA POSTPANDEMIA

L’albada, l’alba o el crepuscle matutí. Una nova llum, una nova claror després de la fosca nit, de la turmenta intempestiva, del vent traïdor i de les destrosses incalculables, a més de les morts ràpides, patidores i amb molt de dolor. La soledat, com la solitud, han imperat. I tinguem en compte que l’arbre no tapi el bosc, com el bosc no amagui l’arbre. Que l’acció local no eclipsi la visió global i que aquesta no privi la mirada de l’acció. La raó d’una persona o d’un grup no s’imposi a una raó més universal i que aquesta no ensordeixi…

CREIX SILENCI

  La mort nia en vida ara, i, com un glaç, la vida en sec es dissol.   Absents i distants, no son a les nostres mans ni el bes ni els signes.Se’ns fonen els desigs, quan la llum es descalça i el temps fuig pels qui ja no hi son.   Creix més el silenci del vers. Creix infinitament més el buit entre els mots, a prop de tu, a l’altra riba.   I ara, qui cosirà les paraules sense veu?   lluïsa, 31 març 2020 en temps de confinament

8 of 13
456789101112