He leído este texto que lo considero adecuado como introducción al tema de hoy, ciertamente importante pero breve. “El imperio fue aceptado como “madurez de los tiempos” y unidad de toda la civilización conocida, pero fue desafiada en su totalidad por un eje complemento diferente y ontológico (…) Del abismo del mundo social siempre se levantó la memoria de todo lo que intentaba enterrar” pertenece al libro Imperio (2000) de Michael Hardt y Antonio Negri, filósofos posmarxistas.      Todo lo enterrado, sepultado, reprimido o suprimido vuelve siempre a salir por otros lugares imprevistos y a veces peligrosos. La memoria no…

     He llegit aquest text que el considero adient com a introducció per al tema d’avui, certament important però breu. “L’imperi fou acceptat com a “maduresa dels temps” i unitat de tota la civilització coneguda, però fou desafiada en la seva totalitat per un eix complement diferent i ontològic (…) De l’abisme del mon social sempre s’aixecà la memòria  de tot allò que intentava enterrar” pertany al llibre Imperio  (2000) de Michael Hardt i Antoni Negri, filòsofs postmarxistes.      Tot allò enterrat, sepultat, reprimit o suprimit torna sempre a sortir per altres llocs imprevistos i a vegades perillosos.  La memòria…

ADVERTIMENT:   Aquest  article, l’original, ha estat publicat a la revista digital VALORS. En publicar-lo a “entresssions” de l’ACPP està més ampliat en atenció a l’especificitat de l’associació.       Inicialment em va costar trobar el títol: com calia relacionar les dues paraules que el composen? Amb un punt, una coma o d’altra forma. Tant conscient com inconscientment la relació entre les dues paraules pot generar reaccions no volgudes en els lectors com lectores. L’inconscient funciona sense intervenció de l’ego. Una associació de paraules tancades (Jung) o obertes (Freud). Cal recordar que al 1909  els dos van ser convidats a la…

  EL VEÏNATGE UNIVERSAL (VU) (aldea global, terme anglès) demana una visió universal, però alhora una acció  concreta. Vivim una realitat social radicalment nova. No hi ha història i ens toca fer història viva. I en aquesta història viva, ningú hauria de viure fora d’aquest VU, no n’hi ha un altre ni aquí ni allà. Per tant, cap exclusió ni per sexe ni per ètnies(només hi ha una sola raça: la humana) ni per religions ni per ideologies ni per diferència de poder adquisitiu entre d’altres. El VU  és la casa de tothom i  cal cuidar-la entre tots: El Planeta…