El valor de un regalo el día de Reyes

    Quisiera compartir con vosotros una reflexión sobre el acto de regalar tan presente en estas fiestas navideñas que apenas hemos acabado de celebrar. Año tras año observo con preocupación y con un silencio cómplice pues yo también participo de esta dinámica, lo reconozco, como lo material se impone a lo simbólico, y lo superficial y concreto, a lo profundo. El gesto de regalar parece así carente de sentido, y tal vez por ello nuestro esfuerzo esté puesto en llenarlo a través de la compulsión, que a la postre sólo provoca más vacío y frustración, y así cerramos un…

El valor d’un regal el dia de Reis

  Voldria compartir amb vosaltres una reflexió sobre l’acte de regalar tan present en aquestes festes nadalenques que tot just acabem de celebrar. Any rere any observo amb preocupació i amb un silenci còmplice doncs jo també hi participo en aquesta dinàmica, ho reconec, com allò material s’imposa al simbòlic, i el superficial i concret, al profund. El gest de regalar sembla així mancat de sentit, i tal vegada per això el nostre esforç estigui posat en omplir-lo mitjançant la compulsió, que fet i fet només provoca més buit i frustració, i així tanquem un cercle que cada vegada costa…

NADAL PSÍQUIC

    Unes breus reflexions arran d’aquesta diada nadalenca que crec poden ser útils; però en darrer terme, això ho ha de decidir la persona lectora, que és psiquista. Nadal ens indica: naixement (natus). La base suport del naixement del nadó és la acollida i el reconeixement de l’infant: que genera la confiança: Ésser confiançal. Si no és rebut amb l’embolcall confiançal hi haurà dificultats per a un desenvolupament integral. Psique és alè, bufada, força, energis. I amb el temps, la realitat integral de tot ésser humà: somatopsíquic; és a dir, cos i ànima: La vida o la corporalitat. Aleshores…

ENS ENGANYEN O ENS ENGANYEM?

  Sovint lamentem que ens enganyen els polítics, algun amic, la parella o un company de feina. La llista en seria llarga. És cert que la mentida és al cap del carrer. És cert. Aquesta és la mentida social. Aquella que fem servir per no haver d’assumir la responsabilitat o les conseqüències del que fem o del que no fem. Aquella que utilitzem per aconseguir allò que volem per la via ràpida i fàcil. D’aquesta mena de mentides en som del tot conscients. Sabem que ens hem llevat tard per arribar a la feina, però ens exclamem de l’embús de…

L’ÉSSER CONFIANÇAL

  Al segon dijous d’aquest mes de novembre, l’associada Carmen LAGO ens fa oferir una exposició del tema presentat al congrés sobre Bion, a Milà (Itàlia) de 29/9 a 2/10 d’ aquest any: DEL RESENTIMIENTO A LA CONFIANZA. TRANSFORMACIÓN Y CAMBIO CATASTROFICO. Una excel·lent exposició, que va donar entrada a aportacions i a reflexions interessants,i mantinguda en diversos casos clínics. L’aspecte que va interessar-me més va ser l’afer de la confiança, però no tant com a conseqüència sinó com a base existencial de l’Ésser Humà. Entenc que ens trobem en un moment “catastròfic”, de dissonàncies cognitives, de posicions confuses i…

PERSONALIDADES TÓXICAS

  A veces cabe la necesidad de pararse entre la multitud de la gente. Sí, entre esa misma multitud que camina agobiada y perdida en sus rutinas diarias. Imaginemos ese mismo grupo de individuos entre el bullicio y el tráfico de una ciudad cualquiera. Y de repente, nos surge una pregunta: ¿Quién somos realmente? ¿SENTIMOS que las personas que nos rodean nos comprenden o bien nos SENTIMOS perdidos? ¿Estamos solos y acompañados de una muchedumbre? ¿SENTIMOS que se nos trata justamente? La palabra clave es el SENTIR. Es aquí donde radica lo que me he estado planteando y que me…

Yo, nosotros

    A raíz de algunas situaciones que leí hace poco en la prensa, situaciones que se dan a nivel social y cultural, me surgió una reflexión sobre la dificultad de posicionarnos como individuos dentro de una entidad mayor, que en este caso llamaríamos sociedad, sin perdernos en ella y sobre todo, sin perderla a ella en nosotros. Nacemos en el seno de una familia -si todo va como es deseable-, y es dentro de ella donde podemos crecer y donde vamos adquiriendo la mayoría de retazos de lo que somos al llegar a la adolescencia; entonces, nos separamos un…

Jo, Nosaltres

    Arrel d’algunes situacions que vaig llegir fa poc a la premsa, situacions que es donen a nivell social i cultural, em va sorgir una reflexió sobre la dificultat de posicionar-nos com a individus dins una entitat més gran, que en aquest cas anomenaríem societat, sense perdre’ns en ella i sobre tot, sense perdre-la a ella dins nosaltres. Neixem en el si d’una família -si tot va com seria desitjable-, i és a dins d’aquesta que podem créixer i anar adquirint la major part de bocins del que som en arribar a l’adolescència; és llavors que ens separem un…

Berggasse, 19

  Fa aproximadament un mes vaig estar a Viena. Ja en les primeres passejades a peu descobreixo una ciutat que exhibeix sense pudor el seu passat de capital d’un imperi: avingudes grans, rics edificis, fonts molt boniques i palaus que ens evoquen temps passats d’esplendor polític i cultural. Puc imaginar carruatges pels carrers, salons de ball on l’aristocràcia dansa a ritme de vals, cavalls engalanats i en el rerefons de tanta fastuositat també veig el poble, homes i dones divertits cantant i alçant immenses gerres de cervesa per celebrar que la terra ha estat generosa amb ells. Al passar per…

Tenir la raó, una actitud que emmalalteix

    ‘Rodejat de persones que parlen, tothom sembla que té alguna cosa important a dir i tal vegada, per a ells allò és el més important, perquè és la seva raó’. La seva veritat i aquesta es manifesta a vegades amb la vehemència pròpia de qui està convençut, des del fons del seu cor, de que allò que defensa cal fer-ho amb tota la contundència que es pot, perquè sinó seria com entregar el món a la foscor de la més absoluta ignorància, o pitjor a la falsedat més cruel i indòmita que hom es pugui imaginar. Vet aquí…

2 of 4
1234