Conte de confinament

Us explicaré una història, una historia que no va de batalles èpiques, sinó més aviat de les ferides invisibles que un món malalt deixava en les persones. D’ànimes malaltes que caminaven pel món sense gairebé adonar-se’n del mal que les anava destruint per dins. Cada lector(a) pot decidir en la seva intimitat si es tracta d’un conte de ficció, o no ho és. Veig a través del vidre del temps, com si es tractes d’una càpsula translúcida, carrers grisos, dins d’una ciutat grisa, poblada per gent grisa, que viu una vida també grisa. Una existència esmorteïda sota un tel d’obligacions,…

Grupo de reflexión sobre la psicoterapia on-line

    El proper 15 de maig a les 18.30h obrirem un espai de reflexió que construirem entre tots i totes, sobre la psicoteràpia online. S’exposaran avantatges i inconvenients que sorgeixen a l’hora de realitzar la nostra feina de forma online: s’obriran dubtes, preguntes, reflexions… i esperem que amb la participació de tots i totes puguem construir un espai comú que ens proporcioni eines per a la nostra tasca terapèutica. Adjuntem video explicatiu. Ho farem a través de la plataforma Zoom i serà totalment gratuït. Animeu-vos i feu la vostra preinscripció!    

Reflexions de l’atenció precoç en el confinament

El tancament a casa d’aquest estat d’alarma ens ha agafat a tots per sorpresa, i no és estrany, que moltes famílies sentin que no estaven preparades i que no ho poden sostenir. Durant aquests dies, les famílies han mostrat la necessitat d’un acompanyament i contenció. Molts pares senten que la situació està rebasant el que poden suportar a nivell emocional per poder exercir el seu rol com a pares. Els nens están més nerviosos, moguts, inquiets. Alguns nens amb TEA poden expressar el malestar dormint pitjor, amb més moviments estereotipats o amb alguna regressió. D’altres tenen més dificultats per poder…

ELS GERMANS. REFLEXIONS EN ÈPOCA DE CONFINAMENT

  Fa quasi un mes que passem més temps amb els nostres germans i pares. I si aprofitem l’oportunitat que ens brinden aquests dies de confinament per redescobrir-nos? Una convivència sense treva que ens col·locarà més que mai en el lloc que ocupem dins la família. Ateses les circumstàncies, potser és pertinent fer-nos les preguntes següents: Com ens relacionem pares i fills? Quin lloc ocupen els nostres fills en la família? Com interaccionen els germans entre sí? Sabem que els pares no estan en la mateixa línia generacional que els fills. Moltes vegades, les decisions dels pares exclouen les dels…

L’ ALBARADA POSTPANDEMIA

L’albada, l’alba o el crepuscle matutí. Una nova llum, una nova claror després de la fosca nit, de la turmenta intempestiva, del vent traïdor i de les destrosses incalculables, a més de les morts ràpides, patidores i amb molt de dolor. La soledat, com la solitud, han imperat. I tinguem en compte que l’arbre no tapi el bosc, com el bosc no amagui l’arbre. Que l’acció local no eclipsi la visió global i que aquesta no privi la mirada de l’acció. La raó d’una persona o d’un grup no s’imposi a una raó més universal i que aquesta no ensordeixi…

CREIX SILENCI

  La mort nia en vida ara, i, com un glaç, la vida en sec es dissol.   Absents i distants, no son a les nostres mans ni el bes ni els signes.Se’ns fonen els desigs, quan la llum es descalça i el temps fuig pels qui ja no hi son.   Creix més el silenci del vers. Creix infinitament més el buit entre els mots, a prop de tu, a l’altra riba.   I ara, qui cosirà les paraules sense veu?   lluïsa, 31 març 2020 en temps de confinament

CLAM SILENT

  en temps infinit, quan l’aire negre tentineja en el minso degoteig de respir de tons de grisa pedra,   enmig de la fosquedat a la via, a prop de la boca del riu, on les aus no volen fer niu,   i tu esmicoles el polsim dels minuts en la solitud i la vida negada a tants, per tantes hores tan desiguals, …   i després, en el dol de la distància, un plegat de síl·labes retallades en el revés d’estretes voreres, criden que la primavera és ara silenci, que el temporal cruix arreu i sense treva,   fins…

CONFINAMIENTO Y VIDA INTERIOR

    En esta sociedad en la que vivimos en que lo que suele imperar es la inmediatez, las comunicaciones breves , la eficacia, todo a golpe de clic,  en paralelo con el detrimento de las conversaciones pausadas de antaño en que el tiempo parecía detenerse en encuentros con charlas personales, este confinamiento obligado, empuja a la introspección de la población, a encontrarse con uno o una misma, a cultivar la vida interior, a pensar sobre la existència, el sentido y la finitud de la vida… lo cual no es incompatible con un cierto grado de comunicación con el exterior…

CONFINATS o PRESONERS o LLIURES?

       No hi ha cap llei que pugui contemplar tots els casos humans. Per això hi ha una frase d’un gran savi que diu: “El dissabte està en funció de l’home i no viceversa”, és a dir, la llei sempre ha d’estar en funció de l’Ésser Humà.  El  savi sap que tota llei, que és totalment humana, no pot abraçar tota la Humanitat ni tot un Poble. D’aquí  el criteri o discerniment per a diferenciar-ho i ser eficient la llei.     Una pandèmia  és un fet. Explicacions científiques moltíssimes i ben explicades. Ens ho descriuen, però quina causa? Això…

FRAGMENTOS DE CORRESPONDENCIA ON-LINE EN TIEMPOS DE CONFINAMIENTO POR PANDEMIA

En momentos de tribulación colectiva global como el que estamos viviendo ahora mismo son de gran ayuda los chats on-line que organizan algunos colectivos profesionales, para compartir experiencias y reflexiones, y entre ellos los que organiza la IARPP, con participación de psicoterapeutas y/o psicoanalistas relacionales de muchos países del mundo. Son coloquios (en inglés) en los que se palpa (no con las manos, claro) la proximidad emocional con seres humanos a la mayoría de los cuales no conoces personalmente, o conoces sólo por sus libros, publicaciones, intervenciones en congresos y jornadas, videoconferencias, etc. Aprovecho la oportunidad de esta revista en…

10 of 15
67891011121314