MIRADA HOLOTRÒPICA

    “Mirar”  implica una acció conscient i intencionada de dirigir la vista cap a alguna cosa, mentre que «veure» es refereix més a la capacitat de percebre visualment, sense necessàriament centrar-hi la atenció de manera activa. I així veiem molt i mirem poc, també metafòricament.  Veiem les coses urgents, immediates, ens angoixen, ens inquieten; àdhuc trontolla la salut mental.  Veiem l’implacable deteriorament ecològic, augment de conflictes bèl·lics, increment de la violència de gènere i del suïcidi juvenil. Els indicadors revelen una tendència alarmant cap a la desigualtat econòmica. L’abisme entre els més rics i els més pobres continua ampliant-se, amb conseqüències devastadores per a la cohesió social i la pau mundial. A més, la crisi climàtica continua accelerant-se, amb impactes cada vegada més evidents i desastrosos sobre el medi ambient i les espècies. I continuant la persistència de la discriminació i l’opressió en moltes parts del món. Les minories ètniques, els grups marginats i les dones continuen enfrontant-se a barreres estructurals que limiten les seves oportunitats i afecten negativament la seva qualitat de vida. A més, els conflictes armats i les tensions geopolítiques amenacen la seguretat i la estabilitat global, posant en perill la pau i el benestar de milions de persones.

    Quan la realitat s’esquerda per tot arreu i deixa entreveure solament ruïna, apropant-nos a l’experiència de mirar a fons, podem mirar que  l’esperança no es perd junt amb tota aquesta dinàmica, certament, destructiva, però en la mateixa realitat, més que veient mirant, hi ha signes d’una presència vivificadora que genera esperança. Tot i els nombrosos desafiaments que enfronta la humanitat, també destaca una sèrie d’aspectes positius i benefactors que ofereixen raons per a l’esperança. Mirem un increment significatiu en l’accés a l’educació i  la salut en moltes parts del món. Els esforços per millorar la infraestructura i expandir els serveis bàsics han portat a milions de persones a sortir de la pobresa i a millorar les seves condicions de vida. A més, hi ha el creixent compromís amb la sostenibilitat i la protecció del medi ambient. Cada vegada més, governs, empreses i ciutadans estan adoptant pràctiques eco-amigables i buscant solucions innovadores per abordar la crisi climàtica. Això demostra que, malgrat els reptes, la humanitat té la capacitat d’adaptar-se i canviar cap a millor i l’augment de la consciència i la solidaritat global. En moments de crisi, les comunitats es reuneixen per ajudar-se mútuament i buscar solucions col·lectives als problemes més urgents. Aquest esperit de col·laboració és fonamental per a construir un futur més just i sostenible per a tothom.

   Aquesta esperança inherent a la natura humana es manifesta quan es mira de forma  holotròpica, que significa: tendència a la totalitat: “Mirada holotròpica”. Té com a fons, no la urgència, que es veu, sinó  l’Horitzó que es mira, implicant el veure per tal de poder solucionar el que es pot, sigui evitant-lo com construint-lo. Ni el desig ni el voler són possibles davant una realitat imposada. Per això cal “escurçar el futur i expandir el present”.
El veure desespera, el mirar dona esperança. I així com va expressar un jueu en acabar la visita a  Auschwitz, la seva lliçó va ésser, senzilla i profundament jueva: Honrem els morts celebrant la vida i derrotem l’odi escollint l’esperança.

   Podem recórrer a frases dites per intel·lectuals. Si al S. XIX Nietzsche va dir va dir: Déu ha mort, però no la realitat que expressa sinó la figura que hem construït. Si Fromm al S.XX va expressar: L’ésser humà ha mort, podem dir la bondat és superior a la maldat. Què podem dir al S.XXI davant dels aspectes que veient, però alhora mirem? La mirada holotròpica ens porta a sentir que aquest Horitzó de la Humanitat és estimar i estimar és afermar l’altre, ni posseir-lo ni dominar-lo: Estimar és respectar. Un Horitzó no únicament factible, sinó que és present. No el veiem perquè ens costa mirar. Cal recordar aquella frase d’Albert Einstein: La intuïció és un do donat; el seu servent es la ment racional, instrumental. I les elits han honrat el servent, però no el do.

   I a més, cal preguntar-nos des d’on fem “La mirada holotròpica”. Els llocs poden i són diferents. Aquests llocs ens interpel·len segons siguin les coordenades d’espai i temps. I aleshores amb un esperit ple d’energia haurem de fer l’esforç de pensar que hem de superar en veure i mirar que és més fàcil arribar al fi de la Humanitat, que derrotar el neoliberalisme? Més que apocalíptics, penso que hem de ser esperançadors. I per això convé no consumir les informacions, que són distorsionades o falses, o ideologitzades per comprendre, analitzar el que ens volen dir o fer creure en contra de la realitat i la veritat.

   La mirada holotròpica ens empeny a exercir la capacitar crítica, realista i constructiva. Cada “ego des del seu metre quadrat” farà el que pot enèrgicament amb aquell pensament de Reinhold Niebuhr:

                                   CORATGE  per  CANVIAR

SERENOR  per  ACCEPTAR
SAVIESA    per  DISTINGIR.

Jaume PATUEL PUIG

pedapsicogog