DUC IN ALTUM

    L’estiu s’acaba i comença el curs o es reprenen les taleies; d’altres continuen. I psicològicament he  pensat recórrer a un relat d’un llibre de saviesa per encoratjar-nos a viure el millor possible aquest inici amb confiança, emprenedoria, alegria i sobre tot, camí de maduresa, que ens cal a tothom per tal de poder continuar fent una Humanitat més humana, és a dir, d’“homonització a humanització”.  El panorama actual no entusiasma pas massa per la seva fixació a etapes molt immadures i amb  certa maldat.

     Aquest llibre, el qual títol és LA BONA NOVA, el protagonista, un savi, home totalment lliure, compromès amb els que no tenen veu o no se’ls escolta, inspira i transfereix confiança, s’anomena Jesús. De la seva realitat en sabem molt poc, però hi ha hagut molts intents de reconstruir-lo i fer-ne un d’històric, que en són molts. No se sap l’autor, al segle II, li van posar un nom, un tal Lluc. El relat és el següent:

     En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s’apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. Llavors veié dues barques amarrades vora l’aigua; els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i instruïa la gent de la barca estant.  Quan acabà de parlar, digué a Simó: Tira llac endins DUC IN ALTUM  i caleu les xarxes per pescar. Simó li respongué: Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, ja que tu ho dius, calaré les xarxes.

Ho feren així, i van arreplegar tant i tant de peix que les xarxes se’ls esquinçaven. Llavors van fer senyal als companys de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s’enfonsaven.

    Aquí entra en joc la confiança bàsica, punt bàsic de la psicologia profunda: Confiar en la paraula relacional de l’altre/a pel seu vincle profund. En el relat, la nit anterior per molt que s’haguessin escarrassat, la feina va ser inútil. Però en confiar en la paraula de l’altre: DUC IN ALTUM…o MAR EN DINS…les xarxes se’l esquinçaven  i les barques a punt d’enfonsar-se.

     Dos mesos sense escriure: juliol i agost. Fructífers? Sanògens? Fracassats?  El govern de l’anomenat Estat espanyol ha agafat un rumb que no dona confiança: Les famoses eleccions del 23J, que ningú s’esperava.  I encara tocar esperar i fer exercicis de paciència, però no dona confiança.  Així i tot, la vida continua igualment amb angoixes i esperances, neguits i satisfaccions, dolors i joies, patiments i alegries, mort i vida. Tal volta més bé desanimats, frustrats per bé que hi hagut un repòs.  Però, no hi ha res que ens empenyi, que ens animi….I en aquesta situació cal CONFIAR i llençar les xarxes mar en dins: DUC IN ALTUM…. Altum en llatí tant vol dir alçada com profunditat.

 I si no ho fem així, serà un inici de curs, de feina, de relacions, de treball, d’iniciatives i tot el que pugueu pensar i imaginar fracassat i destructiu abans ja de començar. La ment ens pot fer una mala jugada. Cal no perdre la confiança junt amb l’esperança, però sense deixar de ser realistes, però no pessimistes.

   Però per poder avançar mar endins, fer una bona pesca cal, al meu parer, una gran xarxa amb fils d’empatia, de somriure, de comprensió, de respecte, de responsabilitat.
La cosa curiosa, i més avui en dia, les paraules ja no són suficients, cal la realització o l’execució  sinó no es podrà fer una bona pesca.

  I aquí podríem començar a citar pensaments positius, frases de savis, refranys populars per confirmar la realitat del dia a dia. Aquelles que serveixen de mantres, d’estímul, o la píndola a prendre diàriament. I en parlar de píndoles, què bé va, i així ho confirma l’experiència, tenir a mà un calendari o un llibret que ens enriqueix amb un pensament o frase del dia. I aquesta retenir-la i repetir-la al llarg del dia. La psicologia dona molt de sí en aquest camp.

 Ens cal, en primer lloc,  una bona xarxa grupal i resistent per poder anar mar endins: DUC IN ALTUM. I sabent, per visió global, que hi ha una xarxa que  controla i domina tot, però i només té interès de “pescar” sigui com sigui per a ell: El cop d’estat global, que no mundial, pel poder financer que no té fronteres i qui hi entra, que és tothom, pot enfonsar-se o només sobreviure. ¿No dependrà amb quina actitud s’està en aquest sistema econòmic inhumà per l’escletxa que produeix cada dia més entre qui en té confiança o desconfiança? Tema totalment actual, però complex, convuls i confós. El 90% dels mitjans de comunicació en mans d’unes sis corporacions, provoca i genera “una opinió pervertida”.  I aleshores cal una capacitat crítica personal amb confiança per navegar en aquest mar. I saben que no tota opinió publicada és una opinió pública.

En segon lloc, entrar en aquest mar, cal tota una escola d’aprenentatge, que hauria de ser el sistema d’ensenyament per exercir la crítica raonada i realista. Per això aquest DUC IN ALTUM en un inici de curs cal fer-ho amb confiança.

I en tercer lloc, per pescar cal tenir a més de les xarxes bons medis que ens permetin veure el fons del mar, la brúixola que ens guia, les normes vitals del mar i ganes de navegar junt amb els tots els riscos que comporta.

   Tal volta aquí el relat ens quedi curt davant l’enormitat del canvi que vivim, que no acabem d’imaginar-nos-lo: Una cibercultura on  ni les xarxes ens serveixin, però si el missatge del DUC IN ALTUM: LA CONFIANÇA EN CADASCÚ/UNA DE NOSALTRES.

  Vivim tenint un Horitzó inabastable….que ens atrau més que empènyer-nos.  A més d’afirmar i confirmar que la confiança és la base del creixement integral de la persona, afer reconegut per autors que no pertanyen al món psiquista, ja que en la psicologia profunda é la confiança bàsica, cal que la persona lectora prengui consciència que es tenen intuïcions profundes, fruit de l’autoobservació i en la  relació amb els altres.

 I concloc amb certs autors, ben coneguts. Goethe (1749-1832): Si confies en tu mateix, també inspires confiança en els altres. O  Nietzsche (1844-1900): No em molesta que m’hagis mentit, em molesta que a partir d’ara no et puc creure’t. O Hemingway (1899-1961): La millor manera de saber si pots confiar en algú és confiant”.

No podem evitar els riscos puix que el sol fet de viure ja n’és un; a més, cal aprendre a escoltar, i nomes amb confiança i fermesa, podem fer més que dir: DUC IN ALTUM.

Jaume PATUEL,

pedapsicogog