LA SALUT DIGITAL
El títol em ve donat per unes jornades al mes de febrer a Roma des del centre d’activitat pastoral de la Universitat Salesiana. Una entitat dedicada i especialitzada en el món pedagògic de l’adolescència i joventut, tenint en compte unes psicologies de transfons. Certament, la psicologia dinàmica n’és una part important. Per altra banda, constato com aquest enfocament és molt desconegut en el món de l’ensenyament.
L’etimologia de la paraula salut ve del llatí: salus que significa “totalitat, sencer”. Hom cerca una estabilitat, una integritat. I si arribem a l’arrel indoeuropea: solidesa. I la definició de la OMS (Organització Mundial de la Salud): “Un estat de complet benestar físic, mental i social no únicament l’absència d’afeccions o malalties”. Cal saber que aquesta definició és de l’any 1948. Els temps canvien. I caldria modificar-la per a passar d’un ben.estar a un ben.ésser a la nostra llengua com va indicar en Jordi Font sj, cofundador de “la fundació Vidal i Barraquer”, aprop de la nostra seu de l’ACPP, Barcelona. Era la definició de salut mental recollida en la ponència de la Funció social de la medicina, en el X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana de 1976. Entén la recerca com una eina per alleugerir el sofriment humà des d’una dedicació constant. I com eslògan es va fer: “salut és la manera de viure autònoma, solidària i joiosa”; o dit d’una altra forma: “la salut és expressió de la vida a diferéncia de la malaltia ,que és només un accident que si se supera augmenta la salut integral”.
Així i tot, a la paraula salut se li afegeix un adjectiu per concretar l’aspecte: físic, mental, espiritual i d’altres i ara emergeix “la digital”, quan amb la paraula “salut humana o integral”, recull tots els afegits que calgui posar. Però no va malament remarcar-ne algun aspecte per a intensificar la recerca no únicament científica, que és imprescindible, però no abraça la totalitat o la integritat de l’Ésser Humà. Aspecte no considerat per a dir no interessat des del món cientifista, no el científic. I a més, voler ser l’únic que té les respostes certes i encertades. Sortosament, les mirades són plurals i no reduccionistes. I més ara amb la aportació de la física quàntica, meravellosa aportació, que hem d’acceptar, però tampoc no té la darrera o última paraula…. Ens resol enigmes, però no el Misteri que la psicologia profunda ja contempla en la línia de la psicologia transpersonal. Acaben de sortir els dos volums, en castellà, de Stan Grof (1931-…): “El camino del psiconauta. La enciclopedia del viaje interior” (2022). Entenc de lectura obligada al món psiquista per conèixer l’ampliació del nostre mapa mental. A més, hi ha la presa de certes drogues, com explica Manuel Almendro (1953…) en “El laberinto de la Ayahuasca”(2018), recordant que és l’introductor de la psicologia transpersonal a l’estat espanyol.
I ara tenim la robòtica, la intel·ligència articial i la digital. La digital es refereix a les relacions humanes fent ús de la tècnica. Per això hom parla de “la mentalitat tecnològica” que comencem a ser-ne més conscient. Busquem la rapidesa, la comoditat, la eficiència en fer les coses. No únicament de forma conscient, sinó que aprenem l’hàbit de forma inconscient i això sempre que hi ha una nova tècnica o nous instruments. En pocs anys hi ha hagut un salt molt significatiu en el món global o si voleu en “la maquinària global”. Uns quants amb el cop d’estat mundial financer van aconseguint construir una gran màquina que integri tota la humanitat i manipular-la. En part s’hi ha arribat, però no en la seva totalitat. Per això el gran crit: “Salut o alliberament digital”. Ens cal una ètica davant d’aquest desafiament. I el món psiquista té molt a dir, en especial la psicologia dinàmica o també anomenada profunda perquè toca i connecta amb àmbits de la personalitat més enllà del ego. Recordo el llibre de Washburn, Michael (1943…): ”El ego y fundamento dinámico”(1997).
Per això cal una forta salut digital o de relacions humanes. O bé la paraula que es fa sevir: Humanitzar les relacions digitals. Cal educar els entorns per no caure en disfuncions o dissonàncies o en desequilibris. Conrear sanament les xarxes socials per tal que la nostra identitat, el nostre simpàtic i imprescindible “ego” no quedi diluït, enxampat, atrapat, menyspreat a les xarxes socials. Cal una salut alliberadora. Els poders fàctics inhumans o reduïts als seus propis interessos individualistes esclavitzen amb enganys, mentides, sofismes i altres medis a les masses. Cal una capacitat crítica per poder canviar sistemes.
A l’ego (i em refereixo al de Freud i Jung com a punt de partença) li cal saber autoregular-se davant de la tècnica per tal de responsabilitzar-se de les seves capacitats i no ser-ne engolit. Una tasca d’aprenentatge, que la pedagogia ha de fonamentar-se en la biologia però també en les psicologies, i l’altra tasca d’educativa de valors. Aquesta es transmet per osmosi. I els mons inconscients actuen. A partir del llibre de Goleman: La intel.ligència emocional (1995) i el següent: La pràctica de la intel.ligència emocional(1998), els dos van units, hi ha una confusió dels termes preconscient i subconscient com si fossin l’inconscient. Cal fer una labor molt pedagògica d’aclariment de termes. L’osmosi comença a la família, tingui el format que tingui. I sinó cal acceptar les conseqüències de manca d’autocontrol en paraules i fets de la filiada. I es perllonga en anar al sistema d’ensenyament. I aquí cal un magisteri o mestria com un professorat preparat, format per “qüestionar el mateix sistema d’ensenyament on l’alumnat és el centre d’atenció, però no el que dirigeix aquest centre. L’autoritat, en el sentir d’ajudar a créixer, és totalment necessària. Que el nen o la nena a pàrvuls o primària o a l’ensenyament secundari obligatori (ESO) o postobligatori (ESPO) cal orientar-lo, no l’autodirecció perquè no en té la capacitat. A més, la pedagogia comprensiva, malauradament mal interpretada, ha portat a un desprestigi del sistema com de l’autoritat dels docents. Tot un treball psiquista no únicament per a les persones que presenten disfuncions, greus o lleugeres, sinó pel conjunt de la població. Cal recordar el famós eslògan del Temple de Delfos, recordat per Sòcrates: ”Coneix-te a tu mateix i coneixeràs el teu univers”. I era un coneixement global o holístic, és a dir, integral. I cal anar pel mapa mental del “pre.ego” com del “trans.ego”.
És cert i sense cap mena de dubte que aquesta “maquinària global” vol “cervells tecnificats, no crítics” o tot es neurociència o un manyoc de cèl·lules sense alè o psique. O com diu Hanna Arendt (1906-1975), per citar una autora molt coneguda: ”La digitalització condueix a la alteració de les capacitats humanes que no poden modificar-se sense canviar la condició humana”.
Per tant, cal “una salut digital” que inclou aprendre tècniques, però alhora transmetre valors, que responguin a la realitat actual en les coordenades corresponents d’espai i temps.
I esmento tres llibres més de persones crítiques: Slavoj Zizet amb el seu llibre. Hipocresia (desembre del 2022) i Byung-Chul, Han: La vida contemplativa (2023). I a casa nostra, Esquirol, Josep Maria: Humà, més humà. Una antropologia de la ferida infinita (2021). Autors per enfortir la “salut integral”, que conté la “digital a humanitzar”. Moltes connexions a les xarxes socials, però, em pregunto: És comunicació? Tot un altre àmbit a debat.
Com no podrem treure aquesta maquinària global, que en part ens fa la vida millor i cal que tota la Humanitat en pugui gaudir, no com ara que és per a un món privilegiat. I ara ens cal vigilar les noves psicopatologies que se’n poden inferir: addicció, acrític, psicopatia, solipsista i tant d’altres que aniran manifestant-se. Però treballant una psicosanalogia o salut integral. Cal que ens porti a una autoregulació, una responsabilitat, una capacitat crítica i sobretot que puguem passar de la hOminització a la hUmanització. Un tema en primera línia, sortosament. I no en va el responsable de les jornades del mes de febrer, deia: “Hem de continuar aprofundint en l’estudi de l’ univers digital sempre amb diàleg amb la ciència moderna i amb una visió educativa íntegrament humana”.
I concloc que cal incloure la psicologia dinàmica o la psicoanàlisi, sempre actualitzada.
Jaume PATUEL (1935)
pedapsicogog