VINDICA TE TIBI

Jaume Patuel

Sempre recorrem als clàssics pels seus pensaments. Alguns han marcat època i resulten, per tant, actuals.

   Així tenim: Sapere aude o Atreveix-te a pensar. Frase atribuïda al poeta  Horaci (65 aec-8 eac). Sencera és:»Qui ha començat, ja ha fet la meitat: atreveix-te a saber, comença». És citada sobretot en la interpretació de Kant, que en el 1784 la va declarar el lema de la Il·lustració: Atreveix-te a fer ús del teu propi enteniment». En la aplicació del método psicoanalític es la primera norma i única que es dona: Digui tot el que li passi pel cap. Molt fàcil a dir i la més difícil de practicar com ens indica l’experiència.

     L’altra cita també ben coneguda és “Gnoti seauton  o  Coneix-te  a tu mateix. Inscrita en el llindar del temple de Delfos. Hom atribueix a molts autors, entre d’altres a Sòcrates  (470 aec -399 aec). La espontaneïtat en expressar el que sents i penses permet fer associacions i expandir la consciencia. En diem l’associació lliure, que no és una traducció exacta.

    En canvi, la que presento avui ja no n’és tan, de coneguda: Vindica te tibi o reivindica’t a tu mateix o reclama’t a tu mateix. L’autor és Sèneca  (4-65 e.c.), nascut  a Còrdova (Andalusia). La frase pertany a una de les 124 cartes escrites a Luci, tal volta governador, en el context del final de la vida de Sèneca: Preocupació per la Humanitat. I en tot tractament ens condueix cap a un enfortiment de l’ego. Recordant el que deia Freud: Conscienciar el inconscient o on era l’allò (id), l’ego ha d’arribar a ésser.

I així millorar la salut. De tot això, cal recordar que Freud va ser el que va propiciar tota una mirada nova sobre l’ésser humà des de la psicologia de les profunditats per poder tenir la llibertat d’expressar-se.

    I tot això, bàsicament, en pro de  la identitat de la pròpia persona. Aspecte molt subjectiu, però ben real, que permet la interrelació i la pròpia confiança. Un sentit de pertinença. Per això els dos aforismes primers els manca  la recerca de la pròpia identitat. I aquesta identitat es forma i construeix amb l’entorn, sobre tot, la família. No és l’essència de la persona. Un tema que es pot tracta des de molt d’angles.

  Sabem la importància de l’entorn al llarg de l’embaràs com al moment del naixement i més ara amb les aportacions de Grof sobre les matrius perinatals. A l’entorn hi entren moltes variants o aspectes. Un d’aquest és la llengua materna. Diu un autor que “la pèrdua d’una llengua és perdre una visió del món: una cosmologia”. I entenc que és ben cert. Les llengües cal cultivar-les i alhora defensar-les. Els diàlegs culturals són enriquidors. Entenc que respectuosos amb la diversitat de visions del món que cada llengua  mostra. Però, així i tot, ens trobem amb “l’imperialisme lingüístic”. I s’entén com  un concepte polític que es refereix a una forma de dominació cultural per part de la llengua imperialista.Quants imperis han imposat la seva llengua excloent qualsevulla altra. No cal fer història del passat. Com a data sí que convé saber, segons la UNESCO, que  unes 6.000 llengües es parlen al món i més de 2.500 són en perill. I d’altres ja no hi són.

   Per la meva experiència personal he viscut tres imperialismes lingüístics excloents. L’imperialisme àrab,  francès i  castellà. No és el moment  de mostrar-ho com tampoc de demostrar-ho de forma fefaent.

    Cal informar-se, de forma verdadera i fidedigna,  de la realitat de la nostra llengua catalana en la seva història i actualitat.  Ho dic perquè la pertinença a una família, a una tribu, a una terra, a un Poble es fa mitjançat la llengua que té marques sociogeogràfiques. Entenc que tot això a nivell cultural dialogant és d’una gran riquesa, però  quan intervé la idea política de domini, aleshores esdevé un camp de batalla que acaben perdent les minories. Certament, les formes de fer-ho són molt subtils basant-se en les lleis, el dret i sota el tribunal de justícia, com és ara a França. La reforma de la Constitució francesa en relació a les llengües minoritàries, no és un camí de roses encara avui en dia. També ja coneixem la  Constitució espanyola en  la valoració fàctica de les llengües minoritàries a l’Estat Espanyol. No cal anar massa lluny per viure el que passa a casa nostra. I  a Algèria amb la gran dificultat de considerar l’amazic o berber com a llengua del Poble, parlada per més de deu milions de persones.
Dit això, no cerco un debat, sinó una constatació fàctica, difícil de negar,i per això cito la frase llatina “Vindica te tibi o reivindica la teva pròpia identitat” amb la teva pròpia llengua. I es una taleia que caldria despolititzar  i romandre en una realitat cultural. Cal recordar que tota  llengua materna té unes arrels molt emocionals i primàries a nivells d’inconscients familiar i col·lectius. I alhora es mama tota una visió del món a través dels pares, la família, la tribu, el Poble. Com podem mostrar-ho amb les persones que poden analitzar-se amb la seva pròpia llengua. I què difícil és quan hi ha una ment imperialista de dominació i en mans de la justícia, que mai pot ser neutral. I més quan colonitza i domina.

      Però ara, malauradament, ens cal fer un gran esforç més, com si no en tinguéssim prou de dificultats. Hi ha un altre fort imperialisme des del 1945, més o menys. Es cola  i impregnà el món: l’anglès. Però no tant com a cultura, sinó com a “koiné”, una llengua general per a la tècnica i l’administració. No una nova cultura. I un narcisisme malaltís pot prendre com a llengua la “koiné” per destacar-se.

    I aleshores porta una pobresa cultural puix que s’abandona la visió de la pròpia llengua que té valors. Però es cau en el gran perill, que tenim a sobre i cal combatre’l. Quin?  Un nou paradigma, el  tecnòcrata, sense valors amb el seu idioma, l’anglès, com instrument tècnic. I on queda la pròpia identitat, el propi pensament….? Ens convertim, si no es reacciona. en màquines digitalitzades i dirigides per chips. I la ciència ja ha arribat a introduir-los al cervell humà, com ho expliquen el  neurocientífic Rafael Yuste i l’enginyer   Darío Gil que alerten de la imminent arribada de dispositius que connectaran el cervell directament amb internet

             No són bromes!!! VINDICA TE TIBI. I cal des de la psicologia profunda a més del camp clínic social, que no ho posen fàcil els àmbits oficials,  passar al camp escolar, educatiu i social per enfortir l’ego. I la llengua té molt a veure en aquest enfortiment.

 

Jaume PATUEL PUIG (1935)
Pedapsicogog

Deja un comentario