LA PSICOLOGIA TRANS-PERSONAL
EXERG:
Primer:
El 10 de juny havia de fer la conferència, que era presencial, a la nostra seu de l’ACPP, però vaig advertir que si era on line no la faria per no estar avesat a aquestes tècniques. Per això, vaig anul·lar-la.
Segon:
La conferència que havia de ser presencial era l’acomiadament de la meva tasca psiquista feta al llarg de més de quaranta anys. És hora de jubilar-me …. i continuar gaudint fins a una eu-tanàsia.
Tercer:
L’article no és la conferència sinó idees bàsiques, afirmacions o tesis, que l’espai no em dona per demostrar. No hi haurà cites.
INTRODUCCIÓ:
El món psiquista és ben plural, sortosament. Però el perill no és ser reductor, que és normal i científic, sinó (i així ha passat i passa) ser “reduccionista”, o sigui donar una visió correcta però parcial imposant-la com a total i única. A vegades, malauradament, es fa en nom de la “ciència”, quan en realitat és únicament cientifista, que és una mirada miòp. Hem d’assumir aquesta realitat, comprendre-la, per superar-la. No és una tasca gens fàcil, però probable i real com la història ho demostra. Així avança la vera Ciència i la comprensió de la singularitat de l’Ésser Humà.
Sabem que existeixen diferents corrents psiquistes per donar raó del funcionament de la psique, però en van apareixent de noves en no completar o satisfer les anteriors explicacions la totalitat de l’Ésser Humà. Així, el corrent conductista, psicoanalista, humanista i d’altres de no tanta envergadura. Tots són constructius i necessaris, però no satisfactoris. Altres són les dues coses, però esdevenen insuficients.
I d’aquí neix una nova visió, oficialment, a Esalen (Califòrnia) amb Maslow i d’altres col·laboradors. Ell ho exposa amb la seva magnífica piràmide de necessitats o valors, certament discutida, però molt vàlida. És un nou esglaó o una nova visió o consideració d’una dimensió humana, no tinguda en compte des que Wunt va fundar la psicologia científica en el seu laboratori: Allò que no es pot mesurar i quantificar no entra en el terreny científic. Així no es van considerar la consciència i d’altres dimensions de tot Ésser Humà. Alguns s’hi van oposar com William James. Aquest corrent d’oposició va fer el seu camí amb seguretat i ha donat i està donant els seus fruits.
Així va emergir la dimensió no d’autorealització sinó d’ autotranscendir-se, visió transformant de la vida integral. Cap mena de dos mons o dualitat, sinó una dimensió unitària més pregona de la realitat humana. Sense oblidar i sent-ne ben conscients que el punt de partença no són els conceptes o les idees, sinó la pròpia experiència. Dit d’una altra forma, primer és el territori i després el mapa. Si no és així, els debats són estèrils o no porten en lloc o són molt reduccionistes. Aquí recordo, de passada, l’experiència oceànica que Freud comentava a Romain Rolland, que no l’entenia perquè no l’havia experimentat. Per tant, la reduïa a un concepte de necessitat bàsica. No oblidem que la majoria dels textos i treballs de Freud són de temàtica religiosa. Freud va ser un “teòleg apofàtic” i nosaltres hauríem de ser psicòlegs apofàtics en parlar de l’Ésser Humà.
La quarta força psiquista, de la qual hi ha molta literatura seriosa a nivell científic i d’envergadura, és la Psicologia Transpersonal (d’ara endavant PT). De bell antuvi, tal volta no li va la paraula “psicologia” i s’hagi de considerar “teoria”. Però això no treu que la seva visió o aportació no sigui vàlida. La seva definició del principi, i primera aproximació, va ser donada per William James quan va dir: La majoria de les persones viuen en un cercle molt restringit del seu ésser potencial. Només empren una petita part dels recursos totals de la seva consciencia i ànima. Es com si l’home s’hagués separat del seu organisme corporal global i s’hagués habituat a usar i fer moure només el dit petit”. Així, podem descriure que la PT és una branca de la psicologia que integra els aspectes espirituals o interiors i transcendents (no la vida en el més enllà, sinó una nova forma de viure aquí) de l’experiència humana en el marc de treballs i investigacions de la psicologia moderna. I aquí ja entra de ple Stan Grof i d’altres, que en són molts, com Manuel Almendro. Sense oblidar que la paraula “trans” té una doble significació que li és inseparable: Anar més enllà de, però traspassant l’espai de separació, és a dir, a través de. En aquest terreny, com tot estudi psiquista, no és partir de conceptes (mapes), sinó vivències o experiències (territori), como he esmentat abans.
Fem alguna consideració més: La PT, que emergeix com la quarta força, constitueix una comprensió diferent de la psique, la salut, la malaltia i l’esbadellament personal o interior: La vida en la Vida. Actualment és la sola força psiquista que estudia i indaga amb pregonesa, el funcionament de l’ego i la seva dimensió interior. I considerant també els estats modificats de consciencia en els seus diferents nivells. Estats diferents d’una única realitat.
Aquí entrem en un debat de plena actualitat sobre què és l’ego/Jo, la ment, la consciencia i alguns d’altres El diàleg obert entre el món occidental (analista i conceptualista) amb el món oriental (sintètic i metafòric), que són dos aspectes de la mateixa realitat de l’Ésser Humà, permet una nova comprensió de totalitat.
La visió holística de tot Ésser Humà demana superar, que no és anul·lar, el model BIO.PSIQUIC.SOCIAL. Aquest model és fruit també de les insatisfaccions de considerar com a totalitat únicament la fisiologia i/o les emocions. Així doncs, cal anar endavant. La base no és la bio, sinó els camps electromagnètics o energètics. El desenvolupament de l’ego emergeix de la biologia dins d’una cultura concreta i passant per diversos nivells consciencials dels quals n’ha de prendre consciència. L’evidència científica hi és. Depèn de la mirada vivencial que és subjectiva per pura lògica, però no subjectivista. La física quàntica ens dona un nou panorama a explorar, investigar i indagar. La vida es mesura i es quantifica però, alhora també, es valora i és qualitativa amb la seva fondària. La ment holotròpica amb el model: ENERGIA + BIO.PSICO.SOCIAL + NIVELLS CONSCIENCIALS.
Certament, tot un debat que ha de partir de premisses noves i considerar la validesa de les anteriors. Freud, com d’altres autors de la psicologia profunda, n’és un model d’honestedat científica en qüestionar-se sempre tot allò que investigava com indagava per avançar: deixant i agafant. Ara és l’ocasió d’anar celebrant els cent anys de certs escrits i endinsar-nos en la psicologia d’allò profund, dita així per Freud, sense oblidar els que tenien una altra visió, com Carl Jung i L. Binswanger, que integraven a Freud, i d’altres actuals.
I per aterrar i no haver d’anar a EEUU, o Rússia o Israel o indrets llunyans, cal veure què hi ha a Casa Nostra en relació a la TP. Només indicaré tres llocs, que certament no són els únics, però que conec personalment.
En primer lloc, el Centre Oxígeme a Barcelona, fundat i dirigit per Manuel Almendro, introductor de la PT a Espanya. Elabora el procés de transformació interior.
En segon lloc, l’Institut de Psicologia Transpersonal de Barcelona, regit per Magda Solé i Jaume Mestres, impartint el màster de PT. Un treball holístic on els mons primitius es tenen present.
En tercer lloc, i en vull deixar constància escrita. Quan va aparèixer l’experiència de l’Institut d’Esalen, al mateix temps, a la ciutat Comtal, a Barcelona, es constituïa la Fundació Vidal i Barraquer (1964), regida pel jesuïta Jordi Font i Rodon amb d’altres psicoanalistes per atendre la dimensió religiosa o espiritual del món religiós en aquell marc psiquista reduccionista, encara vigent. Cal, al meu entendre, tenir una visió global, però amb una acció local.
Valguin aquestes reflexions per prendre consciència que l’Ésser Humà s’ha d’intentar d’aprehendre en la seva totalitat. Sabent sempre que no és un enigma sinó un misteri. Si no és així, no hi ha SALUT INTEGRAL. Sortosament, la construcció de la nova “aldea” o paradigma emergent ho contempla.
Confiem que la pandèmia ens faci des-pertar o des-velar o esbadellar aquell nou nivell de consciència que la PT, estesa a molts països amb els seus congressos internacionals, ha fet aflorar. Confiem no quedi “des-acreditada” pel món “cientificista”, no científic. Un debat obert, actual i necessari per al procés d’individuació o maduració d’una salut humana satisfactòria.
I tanco recordant dues frases del fundador de la psicoanàlisi, que va ser un home sempre obert i que poden ajudar a comprendre que Freud no va tancar-se només a la mesura racional sinó d’un esperit holístic, però condicionat:
22 de agosto 1938: La espacialidad acaso sea la proyección del carácter extenso del aparato psíquico. Ninguna otra derivación es verosímil. En lugar de las condiciones a priori de Kant, nuestro aparato psíquico. Psique es extensa, nada sabe de eso.
22 de agosto 1938: Mística, la oscura percepción de sí del reino que está fuera del yo, del ello.
Aquests pensaments donen peu al “trans”-personal. I així es compren un pensament de Stan Grof, psicoanalista i també fundador del corrent transpersonal: “A vegades el procés del despertar espiritual és tan subtil i gradual que pràcticament és imperceptible. Després de mesos o anys, una persona mira cap endarrere i s’adona que s’ha produït un canvi profund en la seva comprensió del món”.
I per a les persones lectores amb esperit d’indagar, poso a la seva consideració alguns llibres, n’hi han molts més, de tots ells en puc respondre:
ALMENDRO, Manuel. PSICOLOGIA TRANSPERSONAL. Conceptos clave. MR, 2004.
BLACK, David. PSICOANÁLISIS Y RELIGIÓN EN EL SIGLO XXI. ¿Competidores o colaboradores? Herder,2009. (Traduït per Pere Folch)
CAVALLÉ, Mónica. LA SABIDURÍA DE LA NO.DUALIDAD. Una reflexión entre Nisagardatta y Heidegger. Kairós, 2008.
CORBÍ, Marià. HACIA UNA ESPIRITUALIDAD LAICA. Herder, 2007 (Un llibre que indica el gir copernicà cap al nou paradigma).
FONT, Jordi. RELIGIÓ, PSICOPATOLOGIA I SALUT MENTAL. Saurí,1999
GROF, Stan. LA RESPIRACIÓN HOLOTRÓPICA. Ed. La liebre de marzo, 2011.
GROF, Stan. LA PSICOLOGIA DEL FUTURO. Ed. La liebre de marzo, 2000.
GUARDANS, Teresa. LES CLAUS DEL SILENCI. El silenci parla, l’escoltem? Ed. Viena, 2021.
PATUEL, Jaume. EL MAPA NO ES EL TERRITORIO. Mi viaje hacia la conciencia transpersonal. Ed. Sirena de los vientos. Madrid, 2018.
WHASBURN, Michael. El ego y el Fundamento Dinámico. Una teoría transpersonal para el desarrollo humano. Kairós, 1997. (línia psicoanalítica).
WILBER, Ken. LA VISIÓN INTEGRAL. Kairós, 2007.
WILBER, Ken. LA RELIGION DEL FUTURO. Una visión integradora de las grandes tradiciones espirituales. Kairós, 2018
ESCOLI.
Incloc uns llibres que acabo de rebre, però no en puc donar referència del contingut, ho faig pels títols:
El primer: ¿SOMOS TODOS RELIGIOSOS? al crit de Jacques Lacan el 24 de novembre de 1975: “Tot el món és religiós, àdhuc els ateus”. Ed. Grama, 2020, fruit d’una taula rodona de psicoanalistes lacanians.
El segon: ¿PODEMOS VIVIR EN UNA CIVILIZACION SIN DIOS? Segundas marcas. Seminario de Psicoanálisis. Buenos Aires. Vaschetto Emilio y Jorge Faraoni. Xoroi edicions, 2021. Una taula rodona lacaniana arran de la pandèmia.
El tercer: SIGMUND FREUD. ANTROPOLOGÍA Y SALUD MENTAL. Saturnino Pesquero Ramón. Objeto perdido, 2020. La confrontació entre l’Homo Natura de Freud i l’Homo Existentia de Binswanger.
No oblidem que hi ha moltíssima literatura psiquista. Són tots pètals de la mateixa margarita. Tanmateix cap llibre o autor pot, per bé que ho vulgui fer de vegades, atorgar-se la visió total o holística. Cal ser apofàtics com manifesta Erich Fromm.
I si has arribat fins aquí, gràcies pel teu temps. Si vols comunicar-me quelcom:
Tel. 626 96 50 12
Ben agraït
Jaume PATUEL PUIG
Pedapsicogog.