EL(S) VALOR(S)

La paraula valor és d’un ús molt popular, i té  moltes significacions. Certament, en el sentit que en parlo a l’article és un total reflex del títol de la revista:VALORS.

La paraula valor ve del llatí (valor, valoris). Té un sentit equiparable a”força, fortalesa”; així ho indica la seva arrel indoeuropea: ser fort. En el DIEC com en d’altres, la paraula valor té aproximadament uns deu significats diferents. Els esmento per tal de poder contextualitzar-los.

1. Qualitat o conjunt de qualitats per les quals una persona o una cosa mereix consideració o ser tinguda en compte: les seves recomanacions tenen un gran valor per a nosaltres.

Un sinònim és  “vàlua”.

2. Preu o estimació equivalent: quin és el valor d’aquestes terres? 
   3.  Importància o significat d’un dit o d’un fet: el seu comentari no té gaire valor per a mi. 
   4.  Qualitat del que és correcte o efectiu, o del que s’ajusta a la llei: la pesseta va deixar de tenir valor. 

Un sinònim ,  “validesa”.

5. Qualitat de la persona que actua amb valor o determinació davant de situacions arriscades o difícils: es va enfrontar als problemes amb molt de valor. 

       Un sinònim,  “Ànim, coratge, valentia”.

6.  Equivalència d’una moneda amb referència a la que es pren per patró:  l’euro no té el mateix valor que el dòlar.
7. Matemàtiques: Quantitat o magnitud que es dona a una variable: el valor de x en l’equació x – 50 = 100 és 150. 
8. Música: Duració d’una nota musical segons la figura amb què està representada: el valor de la negra és el doble del de la corxera. 
9 . Economia: Conjunt de documents que representen la quantitat de diners prestada a una empresa o societat per aconseguir uns guanys: els valors són títols que es cotitzen en borsa. 

10. Valors: Un conjunt de normes o principis morals i ideològics que dirigeixen el comportament d’una persona o societat:Diuen que s’estan perdent molts valors tradicionals. 

Veiem, per tant, que la paraula valor depèn del context. Aquest principi evita moltes confusions i debats inútils, tenint en compte que tota paraula té sentit dins d’una frase i aquesta en el seu text i aquest en el seu context.  I si no és té en compte el context, la paraula o el text,  aleshores és un pretext per dir coses que no tenen res a veure amb el sentit de la paraula, concretat en una frase. I la psicologia sigui la dinàmica o la profunda o la analítica o la psicoanàlisi tenen molt a dir per ser moltes vegades la base del context d’un món inconscient. Negat avui en dia amb molta lleugeresa. El món psiquista té molt a fer encara.

Parteixo del número 10. Per tant, el valor és o ha de ser quelcom vital per a la  persona. Ajuda a créixer, madurar, progressar, esbadellar. Un procés de desenvolupament total si no  fos així, seria un autoengany.

Es més, en llatí hi ha la frase: Valetudinem tuam cura diligenter: Cuida’t de la teva salut. Valetudo, de l’arrel valor, significa “salut”.  Per tant, tot valor es refereix a la salut total i integral, viscuda amb fortalesa. I la psicologia profunda té vigència per tenir cura de la salut en la seva totalitat. Des d’un angle humà o ètic o moral o psíquic, els valors són essencials no únicament  per a  la solidesa  personal, sinó també social. No es poden separar per què tot Ésser Humà és ésser de relació. I cal aquí el seny, que és el sentit comú, és a dir,  el sentit de la comunitat.

Un quòdlibet podria ser: Hi ha valors? Hi ha crisi de valors? De valors,  sempre n’han existit. Actualment estan per terra, escampats, desordenats, desunits. Davant d’aquest  panorama caòtic  afloren els antivalors. Un antivalor és tot valor que és inhumà, que  destrueix. Tal volta, el panorama actual sigui així a nivell societat i molt presentat pels massmèdia o mitjans de comunicació. Ho podem constatar  en la mentida, calúmnia, perjuri, mitja veritat o la postveritat, perversió,  que són moneda corrent, àdhuc oficialitzada  per certes autoritats públiques. I no diguem amb els fake news (falses notícies), que no cauen del cel.

Per tant, el que ha caigut no és el valor, sinó l’escala de valors, tècnicament dit “axiologia”. No som en una època de canvi, sinó en un canvi d’època, aspecte del qual se’n parla moltíssim. Això indica  que hom ha de treballar per construir una nova escala, la  qual des de dalt de tot dona una nova mirada o un nou horitzó en aquest canvi d’època. Una construcció íntegrament humana. I en aquesta línia hem de considerar  tot el moviment de la psicologia transpersonal, moviment d’àmbit internacional i amb rigor científic. I ho tenim aquí, a casa nostra, a Barcelona.

A més, a casa nostra, acaba de ser publicat un llibre, el títol del qual va pel pensament de l’article: La construcció de valors col·lectius o Proyectos colectivos para sociedades dinámicas (Principios de epistemologia axiológica). L’autor és un dels grans pensadors catalans actuals: Marià Corbí, director del Centre d’indagació de la Saviesa Humana (CETR) de Barcelona.

Esmento alguns valors, n’hi ha molts, que podem considerar com a constructius tant personalment com socialment: Dignitat humana, confiança, sinceritat (que no és espontaneïtat), honestedat, responsabilitat, coherència, solidaritat, esperança. A més, no hem d’oblidar que Abraham Maslow, fundador de la psicologia transpersonal, ens mostra una escala o axiologia.  I m’agrada recordar que la feina del psicòleg dinàmic, profund o psicoanalític, que com a rerefons té sempre en compte no únicament el shibboleth freudià, sinó sobre tot l’actitud d’escolta sense prejudici per tal de ser un bon mirall pel qui parla. Aquest és un valor a practicar no només en l’enquadrament tècnic sinó en tota relació humana: Saber escoltar havent primer autoescoltat.

I concloc, recordant a Paulo Freire, gran pedagog, que va dir: L’educació no canvia absolutament res, canvia les persones que han de canviar el món.  I aquí entra el món del  pedo-psico-gog  i  no oblidant que Freud ens recorda que l’educació, junt amb la governança  com el guarir, és un dels tres impossibles a aconseguir.

Jaume PATUEL PUIG  (1935).

És pedapsicogog.

Llicenciat en teologia i psicologia.

Membre de l’ACPP i FEP.

Exerceix de psicoterapeuta i psicoanalista.

Professor de la Fundació Vidal i Barraquer i

de la Formació Permanent dels jesuïtes a  Sant Cugat del Vallès