NADAL DE PAU CONFIANÇAL
Si vols la pau, prepara la confiança; no la guerra.
Si vols la pau, prepara la guerra és una frase que pertany a Vegeci (+450 dC), escriptor romà. Malauradament ho confirma la història. No únicament la del passat, sinó també la del present. Cal mirar els mapes de diferents nacions actuals, i algunes en plena guerra. En d’altres, com a l’Estat Espanyol, el pressupost de defensa i de l’armamentisme ha augmentat com ho indica el Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs de Barcelona , fundat al 1999 que dona una gran informació plural, sempre actualitzada.
Però també és cert que la Saviesa Humana ha indicat el contrari: Pau als homes de bona intenció. Així ho llegim en el Tao-Te-King, una Bíblia d’Orient. O la Bona Nova, que se’n diu l’Evangeli, d’un altre Mestre i Savi, de qui se celebra el seu natalici el 25 de desembre, reemplaçant el solstici d’hivern, que comença a minvar la nit més llarga, però el Sol mai ha deixat d’il·luminar: NADAL CONFIANÇAL.
Hi ha guerra perquè no hi ha confiança. La confiança és la base del creixement humà com ens ho indica la psicoanàlisi. Però la cobdícia, les enveges, la supèrbia sempre desitgen més. I voler ampliar el territori per a tenir més poder és sempre a base de dolor, derrota, humiliació, esclavitud i d’altres aspectes ferotges que imposa el vencedor perquè el vençut deixi de ser un ésser humà. Aquesta prepotència mai genera confiança, ans tot el contrari: Desconfiança per una banda i defensa per l’altra.
La confiança se genera amb la paraula vera i sincera, fàctica. Aquesta és donada per la Saviesa de l’Ésser Humà. No cal contemplar la història del passat. L’actualitat històrica ens mostra que les paraules de la majoria dels governants no genera cap mena de confiança perquè el Poble pugui viure en pau i joia. I així ho trobem manifestat en la premsa del nostre País.
Celebrar efemèrides, com el Nadal d’un gran Mestre i Savi o com el naixement del Sol, desapareixent poc a poc les nits llargues d’una fosca tardor i un llarg hivern que comença, genera un ànim a la Humanitat a tornar a confiar de forma esperançal.
Si Nadal és el naixement d’un infant que troba acceptació i acollida en l’entorn familiar, un ambient energètic i afectuós que li genera la confiança en la vida i en si mateix; alhora tot ésser humà ha d’anar cultivant la confiança en si mateix per gaudir de la vida que li és donada, de la qual n’és responsable. En escriure això, sento que la realitat de la vida en moltes persones és tot el contrari. Els entorns sovint són inhumans, cruels, indiferents. Cal mirar amb dolor, indignació i impotència les emigracions o la fragilitat de moltes famílies com tant d’altres escenaris inhumans que malauradament en són molts. Una situació que fa quasi impossible que es generi confiança en la vida quan s’ha de lluitar per només sobreviure i amb les seves seqüeles psíquiques. Però cal no perdre l’esperança i tenir en compte que les religions que impregnen la Humanitat, quasi en la seva totalitat, ens fan veure que:
.- La religió amb violència porta a un grup a la victòria i aquesta a una pau imposada perquè sempre ha de tenir l’exèrcit preparat per a mantenir-la. Una desconfiança total entre els uns i els altres.
.-La religió amb la no-violència genera la justícia i aquesta porta a la pau. Hi ha diàleg, confiança, i dignitat de tot ésser humà, que no entén de raça, sexe, clan sinó del profund respecte a l’altre i a la diversitat.
Per tant, si vols la pau, confia amb tu mateix. I tindràs el respecte a la teva corporalitat, emotivitat i intel·ligència. A més, cal ser-ne conscient i cultivar la dimensió intrínseca que embolcalla a tot ésser humà, que és la seva pregonesa, profunditat i fondària: la interioritat o la qualitat humana profunda. Qualitat empírica. sentida i no imaginada que il·lumina el camí de la maduresa integral, de la relació respectuosa i generant confiança com es pot constatar des de la psicologia profunda que porta a una visió holística o transpersonal.
Un NADAL DE PAU CONFIANÇAL ens suggereix que:
El lloc determina la qualitat de la mirada.
La profunditat determina la qualitat del pensament.
L’amor determina la qualitat del tracte.
La veritat determina la qualitat de la paraula.
A l’ordre es manifesta la qualitat del govern.
El saber fer determina la qualitat de l’obrar.
El moment adequat determina la qualitat del moviment.
Aquesta és la mirada des d’un pessebre o des d’un cel estrellat o des de la pròpia disposició interior.
En resum: Si vols la pau, prepara la confiança, que es l’element bàsic en tota psicologia dinàmica o humana. I a més és la base de l’educació del Poble. Però el Poble l’ha esgotada i això porta a nivells diferents de guerra o de violència. La situació actual, la del covid-19, en escriure aquest article, és per a moltíssimes persones de plena desconfiança, inseguretat i desil·lusió del futur. Un moment de gran frustració i depressió.
Així i tot, la pandèmia ens ha d’empènyer a ser realistes amb confiança. Ni optimistes ni pessimistes, que no passen de ser estats emocionals que van i venen. Veure la realitat amb els propis ulls interiors però posats a l’Horitzó i alhora amb els propis peus encaminant-nos-hi amb confiança i esperança. Perquè vulguem o no, l’Ésser Humà Integral continua i continuarà sent no un enigma sinó un Misteri. L’enigma és resolt amb les ciències dures i blandes, d’una forma especial amb la psicologia profunda; però el Misteri es viu amb silenci, contemplant allò que es veu i no es veu del Cel seré i estrellat: L’Univers que és tot Ésser Humà. Un pas d’antropocèntric a kosmocèntric.
BON NADAL DE PAU CONFIANÇAL!!!
Jaume PATUEL PUIG (1935).
És pedapsicogog.
Llicenciat en teologia i psicologia.
Membre de l’ACPP i FEP.
Consulta de psicoterapeuta i psicoanalista.