Poemes de Mariona Andreu Domingo

Us envio tres poemes del confinament que els he creat des de la mirada interior, de l’angoixa i el desig, al llarg d’aquests 60 dies de silenci i reflexió. He trobat en l’escriptura una finestra d’aire fresc i un vincle amb els amics.

Aquests poemes els he compartir en les trobades telemàtiques que fèiem cada setmana amb la Núria i el Jesús i altres amics.

Ells ,em van animar a compartir aquets poemes amb els psicoterapeutes

I he tingut aquesta gosadia.

                           LES QUIMERES DE L’ALÈ.

Els balcons parlen,

les campanes s’enlairen,

i l’alè de l’altre esglaia.

Pel camí moltes vides han finat,

sense un bon comiat.

La primavera de nou floreix.

I una escletxa de coratge

transforma la ira

amb un esclat d’esperança.

17-abril-2020

Mariona Andreu Domingo

                     NIT DE CONFINAMENT.

Ben arrupida al llit

la por es fa present

els peus gelats

i el cor accelerat.

Dubtes de contagi aletegen la foscor

que s’endinsa a poc a poc

en negra nit.

Com balanceig de fràgil barca

la respiració és consol

i el batec m’assossega.

Somiejo en el riu i el sol

en les persones estimades

i el seu retorn.

27-abril-2020

Mariona Andreu Domingo

DESESCALADA

Ritualitzats els temps de confinament,

redescoberts els confins de la casa,

la solitud crea desconcert.

La incertesa del tornar,

ens convida de nou a caminar

per la drecera de la vida.

Es desperten nous neguits

que destil·len anhel i desig.

5 de març 2020.

Mariona Andreu Domingo.