CREIX SILENCI

La mort nia en vida

ara, i, com un glaç, la

vida en sec es dissol.

Absents i distants, no son a les nostres

mans ni el bes ni els signes.Se’ns fonen

els desigs, quan la llum es descalça i el

temps fuig pels qui ja no hi son.

Creix més el silenci del vers.
Creix infinitament més el buit entre els mots,
a prop de tu,

a l’altra riba.

I ara, qui cosirà les paraules sense veu?

lluïsa, 31 març 2020 en temps de confinament