CREIX SILENCI
La mort nia en vida
ara, i, com un glaç, la
vida en sec es dissol.
Absents i distants, no son a les nostres
mans ni el bes ni els signes.Se’ns fonen
els desigs, quan la llum es descalça i el
temps fuig pels qui ja no hi son.
Creix més el silenci del vers.
Creix infinitament més el buit entre els mots,
a prop de tu,
a l’altra riba.
I ara, qui cosirà les paraules sense veu?
lluïsa, 31 març 2020 en temps de confinament