CONFINATS o PRESONERS o LLIURES?
No hi ha cap llei que pugui contemplar tots els casos humans. Per això hi ha una frase d’un gran savi que diu: “El dissabte està en funció de l’home i no viceversa”, és a dir, la llei sempre ha d’estar en funció de l’Ésser Humà. El savi sap que tota llei, que és totalment humana, no pot abraçar tota la Humanitat ni tot un Poble. D’aquí el criteri o discerniment per a diferenciar-ho i ser eficient la llei.
Una pandèmia és un fet. Explicacions científiques moltíssimes i ben explicades. Ens ho descriuen, però quina causa? Això ja és una altra qüestió. Futur? La ciència no pot respondre, però investiga. I trobarà solució fins el proper “virus”. Però quina història o significat pot tenir, és un altre àmbit. I aquest àmbit serà sempre un punt de visió humà i totalment parcial. Es vulgui o no.
Confinats o presoners o lliures? Aquí entra l’opció de cada ser humà que és complexa, però cal de forma conscient o inconscient, prendre-la sinó serem “presoners”.
Però aquesta vegada l’atac ha estat no únicament a l’Hemisferi sud sinó també al nord. Per tant, per pura lògica, tothom s’hi ha de posar: Ens toca directament. Les elits de tota mena: política, financera, eclesiàstica, empresarial ….s’han mogut. No hagués estat així, com ens ho demostra la realitat, si hagués tocat només a l’hemisferi sud: Els pobles que tenen la riquesa, però no la poden gestionar. Cal sentir comentaris de científics i humanistes. Un bon exemple: Hi ha fam al món, és cert i menys que abans també és cert, però tal volta perquè n’hi ha encara? A l’economia financera, li pot interessar? Però com aquest “virus famèlic” toca als pobres, no si ha posat tothom. L’hemisferi nord que és ric, no li toca i no posa remei. Un exemple de tants.
Però tenim una realitat on tothom s’hi troba es vulgui o no i amb ordenances correctes o no que hem de complir: La coronavirus mana: Quasi tothom confinat. Aleshores és difícil escriure una reflexió vàlida per a tothom. És impossible. Quan un escriu ho fa des d’un lloc i temps concrets. I aquestes coordenades marquen la reflexió. Així ens ho indiquin els articles de la premsa seriosa. Com els whatsapps de persones que estan a la frontera. Opinions personals, cert, però de vanguàrdia. Que s’hi juguen la pell i la vida! No articles d’opinió, lluny de la realitat a vegades.
Jo escric des del meu confinament amb informació des de les tecnologies: TV, E.mails, internet i revistes que rebo. I atenent persones per skype o telèfon. Aquest són les meves coordenades. Poso en joc la empatia o l’empagènia… Però no és el mateix pel qui pateix, per la família que no pot moure’s per casa i està confinada. O on hi ha una persona contagiada. On hi ha hagut una persona que ha mort. On hi ha persones incapacitades o discapacitades. Famílies conflictives i un llarg etc. Cada lloc és un món ben diferent. Poden ser tots atesos? Aquí una altra qüestió que a vegades crea un drama o una tragèdia.. o un moment de canvi, d’intercanvis, de creativa davant l’avorriment. Decisions greus as hospitals…
O aprendre a treballar des de casa. I ens toca a tots i totes. Ajuda? Sí i no, però sí que pot fer-nos reflexionar. Com estan els milions d’éssers humans en els campaments de refugiats….o en epidèmies sense control… Una visió general no soluciona res, però ajuda a la reflexió: la sociografia. I, un punt important, no quedar-se únicament amb aquest aspecte de dolor, que arriba a vegades, i sense vegades, a ser inhumà i àdhuc cruel. Així i tot, també hi ha l’altra realitat i ben real: Persones generoses, altruistes solidàries, fraternals. Felices i joioses en el seu estat o confinament, se senten lliures. No es fàcil compartir dolor i joia, alegria i tristesa, pau i conflicte, serenor i dolor, plaer i desplaer… totes aquestes dualitats o antinòmies.
I cal enfrontar-les sense dubte, però cal esforç, autocontrol. I per altra part, esperança, optimisme, confiança i sobre tot: Estimació a un mateix i cap als altres. La realitat humana té tots aquests valors com contravalors. Una mirada a la fondària d’un mateix revela, descobreix aquesta Realitat Última que dona llum, fortalesa, saviesa i seny per poder donar sentit, si es vol, a la vida.
Què fàcil és parlar o escriure, sí. Però és un ajut a la reflexió…. La por i l’angoixa no són bons acompanyants. En canvi un silenci sincer interior i una actitud confiançal i esperançal obre l’horitzó. Malauradament no tothom la pot fer. Aleshores pensaments energètics o ones d’estimació: La humanitat està interconectada. La Humanitat és una xarxa relacional. Els exemples hi son. Quan neix el dia, l’herba del bosc puja i creix sense fer soroll, però si cau un arbre, hi ha el gran soroll. I això tapa tota la resta.
La reflexió és per veure l’herba com creix i regalar-la i no contemplar l’arbre que cau únicament.
Jaume PATUEL
Pedapsicogog. Psicoanalista i psicoterapeuta.
e-mail:jpatuel@copc.cat