IDENTITATS SEXUALS. La diversitat en l’àmbit psicoterapèutic

 

Presentació Jornada Granollers 13-05-2017

Agraïr primer de tot tant:

• A l’Hospital General de Granollers
• La Cercle d’Estudis en Salut Mental del Vallés
• Al Josep Mayoral, Alcalde de Granollers, i a l’Ajuntament de Granelares
• A les persones que composen el Comíté Organitzador:
  • Araceli Baillo
  • Pilar Barbany
  • Maisa Campos
  • Elizabeth Llorca
  • Núria Tomas

• A les persones que composen el Comité Científic
  • Pilar Barbany
  • Elizabeth Llorca
  • Núria Tomas

• A tots els ponents per les seves aportacions
  • Araceli Baíllo
  • Maisa Campos
  • Susanna Tres
  • Olga López

‘IDENTITATS SEXUALS’
La diversitat en l’àmbit psicoterapèutic

 

Com diu la introducció del programa de la Jornada

En aquesta Jornada volem reflexionar sobre la identitat sexual per tractar de comprender la diversitat que observem en l’àrea de les relacions sexo-afectives.

Son les 5es Jornades a comarques: Terres de l’Ebre, Girona, Lleida i Tarragona, i ara a Granelares

Que els grups no quedin tancats
Obrir-nos i crear vincles més amplis, geogràfica i personalment

L’objectiu esencial és que fomentem i desenvolupem els vincles que hem creat entre nosaltres

Una de les tasques de la psicoteràpia és la de dotar demés capacitat de viure en llibertad a les persones

Una de les característiques de la patología és por, privar-se de libertad

Hi ha estudis etologics que demostren que el sentiment de justicia i d’injusticia és innat en l’especie humana

Malgrat tot la crueldad, el sotmatiment d’uns cap els altres, i la intolerància, han estat presents al llarg de la historia de la humanista

Al 1916, poc després apareìxer el cinema com a medi d’expresió artística, David Wark Griffith va realitzar una película, un classic, que amb el seu titol ho desribia i denunciava aquest comportament humà: ‘Intolerància’. La pel·lícula relata alternativament quatre històries d’injustícia en la historia de la humanitat

Pensem que en el tema del que s’ocupa aquesta Jornada ha hagut històricament molta intolerancia i confusió

Durant el segle XX, la psiquiatria incloïa l’homosexualitat entre els trastorns que podien ser tractats però, el 1974, l’Associació Nord-americana de Psiquiatria o (American Psychiatric Association) va retirar l’homosexualitat de la llista de les malalties mentals del Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals

Durant el segle XX, molts professionals de la salut mental, inclosos psicoanalistes, que consideraven a l’homosexualitat dins de les organitzacions patològiques

Joyce McDugall

La psicoanalista neozelandesa Joyce McDugall va ser una referent en el mon de la psicoanàlisi sobre aquest tema

Joyce McDougall, va nèixer el 26 d’abril de 1920. Va morir al 24 agost 2011

Va nèixer a Nova Zelanda , on els pares havien emigrat des de la de Gran Bretanya

Quan era petita, solia passar les vacances a casa dels seus avis. Quan arribava en allà desenvolupava unes erupcions. Als 5 anys es va adonar que era la presència de la seva àvia la que causava aquest símptoma. Segurament aquesta observació va desenvolupant el seu interès sobre la patologia psicosomàtica

Al 1949 es va traslladar a Londres per fer la seva formació psicoanalítica, acompanyada del seu marit i dos nens petits

En allà va viure les divisions que es van crear tras la mort de Sigmund Freud entre els seguidors d’Anna Freud i de Melanie Klein

McDougall va mantenir sempre la seva independència de pensament

Els pacients que va descriure abasten una àmplia gamma de trastorns, entre ells la sexualitat perversa, l’homosexualitat masculina i femenina, els trastorns psicosomàtics, els estats narcisistes i els que consideraba els menys menys analitzables de tots: la normalitat

Va fer importants contribucions a la comprensió de les patologies sexuals, símptomes psicosomàtics, i les addiccions. La seva originalitat t, la seva receptivitat i la manca de dogmatisme li van permetre una visió totalment innovadora en aquest camp

Joyce McDugall

Va considerar que la nostra vida seria segurament més senzilla però també més pobra si la sexualitat humana es reduís a un instint preformat, com és el cas dels animals. I que també esn sentiriem més segurs si el nostre sexe anatòmic garantís la nostra identitat sexual

 

Alegato por una cierta anormalidad (1978)

En el primer dels seus quatre llibres principals, ‘Plea for a Measure of Amnormality’, McDougall questionava el límit entre normalitat i anormalitat en el desenvolupament sexual i de gènere

Per a Joyce McDougall no hi ha una ‘sexualitat normal’ perquè la sexualitat és considerada normal o patològica ‘en funció de la seva coincidència o del seu allunyament de les normes de la societat a la qual pertany’ ja que la norma social té una dimensió sociocultural i les normes sexuals canvien contínuament.
L’elecció d’objecte homosexual o heterosexual, és a dir, enamorar-se d’un home o d’una dona, és una cosa que es defineix a partir de la resolució de la conflictiva edípica en tots els éssers humans (Alegato por una cierta anormalidad. pp. 91/144)

McDougall va denunciar el que va anomenar ‘normopatía’, la por a la diferencia. I va emfatitzar la visió creativa d’aquells que es pensaven com perversos o anormals

Normopatía, a nivell psicodinámic designa la tendència a conformar-se excessivament a les normes socials del comportament sense atrevir-se a expressar la subjectivitat pròpia

Per a  Christopher Bollas la personalitat normótica representaria la ‘l’atenuació i finalment la desaparició de la subjectivitat, en favor d’un jo concebut com un objecte material (Christopher Bollas, The shadow of the object. Psychoanalysis of the unthought known, Columbia University Press, New York, 1987, pp. 135 sq.)

Guinsberg defineix el normópata com ‘aquell que accepta passivament per principi tot el que la seva cultura li assenyala com a bo, just i correcte no animant-se a qüestionar res i moltes vegades ni tan sols a pensar alguna cosa diferent, però això sí a jutjar críticament als que ho fan i fins i tot condemnar o acceptar que els condemnin. (Guinsberg, Enrique, La Salud Mental en el Neoliberalismo, Plaza y Valdés, México, 2001, P. 49-50)

‘Teatro del Cuerpo: Una Aproximación Psicoanalítica a Enfermedad Psicosomática’ (1989)

A ‘Teatre del cos’ va tractar el cos a través d’una aproximació a la malaltia psicosomática fer una aproximació psicoanalítica

 

A ‘Teatre del cos’ va tractar el cos a través d’una aproximació a la malaltia psicosomática fer una aproximació psicoanalítica

Joyce Mcdugall no parla de Perversions sinó de ‘solucions neosexuals’

A l’inici del seu llibre: ‘La sexualitat humana és essencialment traumàtica i per això ens obliga a una eterna recerca de solucions’ … ‘Si parlo de solucions neosexuales més aviat que de perversion, ho faig perquè la paraula ‘perversió» té sempre una connotació pejorativa, en tant que evoca la perversitat, una inclinació a mal -de ningú es diu que és «un pervertit decent»-. Aquestes etiquetes, provinents de classificacions psiquiàtriques i psicoanalítiques normatizadas, s’haurien d’aplicar més aviat als símptomes que a les persones’

Més endavant escriu: ‘Per resumir la meva posició respecte al terme ‘perversió’, desitjaria reservar aquesta paraula per a certes formes de relació: les relacions sexuals imposades per un individuoa altre no consintiente (voyeurisme, violació) o no responsable (nen, adult mentalment pertorbat)

Proposo llavors que es descriguin com perverses les relacions en el transcurs un dels partenaires és completament indiferent a la responsabilitat, les necessitats o els desitjos de l’altre. Aquesta reserva coincideix fins a cert punt amb la definició de Robert Stoller, per a qui és pervers aquell que no té inconvenients en fer patir a algú no consintiente’ (Las mil y una caras de Eros’, pag.: 228)

En aquesta Jornada els nostres companys ens parlaran i parlarem de la complexitat de la identitat en totes les seves àrees: sexeal biològica, de gènere, afectiva

Del cos i delpsiquisme. De la sexualitat. De la identitat. De l’acceptació, extranyasa i rebuig del pròli cos

Freud va donar un lloc preeminent a la sexualitat, i va observar i mostrar tot lo complexa que era

Els casos clínics que es mostraran es pot apreciar com molts professionals estan compartint aquestes problemàtiques en la consulta i en el tractament dels seus pacients

 

 

 

L’ACPP, Associació Catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica, fundada l’any 1986, és un col·lectiu constituït per psicoterapeutes d’orientació psicoanalítica amb una àmplia formació i experiència clínica que treballen en diversos àmbits de la salut mental, en el camp privat i públic. Està vinculada a la FEAP (Federació Espanyola d’Associacions de Psicoterapeutes) que agrupa els psicoterapeutes de diversos models teòrics de tot l’Estat, a l’AEPP (Associació Espanyola de Psicoteràpia Psicoanalítica) que agrupa els psicoterapeutes d’orientació psicoanalítica de l’Estat espanyol i a l’EFPP (European Federation for Psychoanalytic Psychotherapy).

L’ACPP és una associació que aplega psicoterapèutes grans i joves, experts i que poden aportar aspectes novedosos

Des de l’any 1994, l’ACPP organitza una formació per psicoterapeutes d’orientació psicoanalítica seguint els criteris de l’EFPP. Els Màsters i Seminaris estan adreçats Als professionals que vulguin tenir un coneixement del pensament i de la psicoteràpia psicoanalítica.