L’ÉSSER CONFIANÇAL

Al segon dijous d’aquest mes de novembre, l’associada Carmen LAGO ens fa oferir una exposició del tema presentat al congrés sobre Bion, a Milà (Itàlia) de 29/9 a 2/10 d’ aquest any: DEL RESENTIMIENTO A LA CONFIANZA. TRANSFORMACIÓN Y CAMBIO CATASTROFICO. Una excel·lent exposició, que va donar entrada a aportacions i a reflexions interessants,i mantinguda en diversos casos clínics.

L’aspecte que va interessar-me més va ser l’afer de la confiança, però no tant com a conseqüència sinó com a base existencial de l’Ésser Humà. Entenc que ens trobem en un moment “catastròfic”, de dissonàncies cognitives, de posicions confuses i de moltes alteracions mentals. Una societat trastornada? El model o paradigma vigent que va desapareixent com a primordial, mantingut al llarg de diversos segles des de la raó instrumental on la ciència i la tecnologia han tingut la preeminència. Un model que ha enriquit el ben-estar, el millorament de l’espècie humana i moltes altres aportacions constructives, però malauradament no ha considerat el ben-ésser de l’Ésser Humà amb la seva pregonesa existencial i per això, en el meu entendre junt amb altres autors, està en plena decadència. Aquest dèficit ha portat a la recerca d’un nou model o paradigma, que està emergent. La consideració és que el centre no és la raó instrumental sinó la consciència del subjecte que estava en trànsit de esdevenir robot al paradigma anterior, com he indicat, que ens ha enriquit en moltes dimensions. El paradigma emergent més que néixer és reconèixer un nivell de consciència més a l’abast de tothom que fins ara no hi era. Un nivell d’integració o holístic. La consciència de totalitat. En l’actual fusió d’horitzons cal prendre’n consciència. Seguint l’etimologia de la paraula consciència: saber amb… Una dimensió inherent a la nostra estructura cerebral, o la funció conjunta dels dos hemisferis del cervells o en la profunditat d’una teràpia, però dins una nova visió cosmològica.

Les consciències màgica, mítica, racional han de poder ser integrades, no eliminades ni anul·lades, a un altre nivell. Tinc en compte el llibre de Jean GIBSER: Origen y Presente, de l’editorial Atalanta de l’any 2011, l’original (en alemany) el qual és de l’any 1950 on explica l’origen, que és present, de la consciència a partir de l’anàlisi del llenguatge. I puc comprovar que permet integrar l’esquema antropològic freudià en tant que punt de partença, però no d’arribada.

Certament, som conscients, i així es manifestava en les aportacions a la conferència de Carmen Lago, de la crisi de llenguatge en molt d’àmbits per tal de poder fer arribar a la població en termes assequibles la nova dimensió consciencial. I aquí feia la consideració que estem en un problema d’antropologia: Què és o com entenem l’Ésser Humà? Com expliquem la seva evolució interior? Com estem en un món plural i alhora globalitzat, on creativitat i coneixement ho dinamitzen, hom ha d’explicitar quina antropologia hi ha implícitament a la nostra cultura, anomenada occidental, on les ciències tecnològiques tenen el coneixement de manipular l’organisme humà. Si no és fa aquesta tasca, la societat neoliberal en presenta una, la qual axiologia, que és molt clara, elabora un Ésser Humà “robòtic”, “alienat”, que es tradueix en noves formes d’esclavatge o alienacions. Torna el famós discurs: L’amo i l’esclau en una edició totalment nova. Per això, indicava que la psicologia profunda, que no existeix en singular, puix que hi ha diverses escoles, hauria de complementar-se dialogant amb les altres ciències: la multidisciplinarietat. I així donar peu en aquest món plural a una nova antropologia per aquest nou paradigma o nivell de consciència que està emergent. Poder partir d’aquest “ego embrionari”, fruit d’una relació, basada en la confiança i no la agressivitat, en la bondat i no en la maldat, en la fe en l’altre i no en la discòrdia que esdevindria : El ser confianzal: Fe y confianza del ser humano en el ser humano. O “Otra visión del ser humano es posible desde la psicología profunda y tranpersonal” , títol d’un llibre publicat per mi a l’editorial, La comarcal d’Argentona, 2014, on la dignitat és la premissa i no la violència. També una idea semblant la trobem en BYUNG-CHUL, Han a Topología de la violencia de l’editorial Herder 2016 (Original alemany del 2013). L’etologia, les neurociències, la psicologia profunda com la psicologia evolucionista poden ser l’episteme d’aquesta nova antropologia on l’ego va prenent consciència de si mateix com a ésser evolutiu, en les diferents estructures i estadis consciencials. Recordant una idea de Sigmund FREUD en una carta a Oskar PFISTER el 9 de febrer de 1909: “En si mateix la psicoanàlisi no és religiosa ni no religiosa” ens remet a aquest nou paradigma secular on l’ego ha de poder retrobar-se amb si mateix, reconèixer-se i tendir a la pròpia equilibració. Una taleia humana àrdua on les alteracions de l’ego porten a una vida pobre, mísera i amb alteracions o trastorns seriosos. L’Ésser Humà confiançal va sempre a la recerca de la seva pròpia pregonesa. Per això la psicologia profunda, al meu senzill entendre, té una tasca pedagògica humana a fer per a la salut humana i al desenvolupament de tot Ésser Humà. E. ROUDINESCO ha escrit un llibret,el títol del qual és L’INCONSCIENT EXPLIQUÉ A MON PETIT FILS. Editorial Du Seuil. París, 2015, que pot ser un senzill punt departença en la nova visió.

Jaume PATUEL