confinamiento

LA GENERACIÓ TÀCTIL O DEL PRÉMER.

Aquest títol em ve donat per una conversa amb un director d’una acadèmia que ja s’estava preparant la jubilació. La portava dirigint feia al voltant de quasi quatre dècades. Per tant una talaia molt bona per haver-se format una opinió de les generacions d’estudiants. La seva experiència partia des del 1975.  I aquesta frase me la va dir el febrer d’enguany, és a dir, el 2020:  “Constato que des del 2000 les generacions saben prémer tecles i botons i ho troben tot. Tot és tàctil.  No cal fer esforços en buscar. Però alhora constato que no reflexionen. Molta memòria. No pensen. Per…

La manipulació del dolor humà

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) indica dues accepcions de la paraula dolor. La primera: “Sofriment físic, sensació penible d’una part del cos que causen certes lesions, certs estats morbosos”. La segona: “Un sentiment penible que experimenta l’ànima, comparable al sofriment físic, causat per la pèrdua d’un ésser estimat, per un fort desengany, pel penediment”. I respecte la paraula manipulació diu: “L’operació a través de la qual l’audiència és menada a actuar i a opinar en contra dels seus interessos”. O, amb altres paraules: “El manipulador bloqueja la ment de l’altre i n’és conscient”. La situació que vivim de…

Si fos primavera, versos en temps de desconfinament

Si fos primavera, la natura en flor i les gavines dansant vora el riu, desafiarien el món fatigat, els dies d’ofec callat. Si fos primavera, sobre el contrallum, a doll, la neu desplegaria més veritats. Enfora i endins respirarien tronc i escorça junts.   Si fos primavera,   els enigmes del negre tan negre batrien el pensament. Amb la sorra blanca als peus més caminaríem a sol post.   Si fos primavera, a l’ombra del dol esclataria un enfilall de paraules mudes. I en el vers del silenci, un floc de bellesa: l’immens del blau i la tendresa del verd,  …

Com seran les relacions humanes després del desconfinament

Us deixem l’entrevista realitzada per Rubén Escobar de xarxanet a membres de l’ACPP (Àngels Codosero, Sandra Borro, Jesús Gràcia, Angelina Graell, Anna Minieri i Paola Picardo). https://xarxanet.org/social/noticies/com-seran-les-relacions-humanes-despres-del-confinament ACPP (Associació Catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica)

CUENTO DE CONFINAMIENTO

  Os contaré una historia, una historia que no va de batallas épicas, sino más bien de las heridas invisibles que un mundo enfermo dejaba en las personas. De almas enfermas que caminaban por el mundo sin casi darse cuenta del mal que las iba destruyendo por dentro. Cada lector(a) puede decidir en su intimidad si es un cuento de ficción, o no lo es. Veo a través del cristal del tiempo, como si se tratara de una cápsula translúcida, calles grises, dentro de una ciudad gris, poblada por gente gris, que vive una vida también gris. Una existencia amortiguada…