Covid-19

NADAL DE PAU CONFIANÇAL

                                             Si vols la pau, prepara la confiança; no la guerra.           Si vols la pau, prepara la guerra és una frase que pertany a Vegeci (+450 dC), escriptor romà. Malauradament ho confirma la història. No únicament la del passat, sinó també la del present. Cal mirar els mapes de diferents nacions actuals, i algunes  en plena guerra. En d’altres, com a l’Estat Espanyol, el  pressupost de defensa i de l’armamentisme  ha augmentat com ho indica el Centre d’Estudis…

UN NOU CURS O UN CURS NOU?

      Les reflexions d’aquest article són escrites abans de saber com anirà l’enigmàtic setembre. Anem  dia a dia: Obrirem un nou curs o un curs nou? Però abans de tot, haig de clarificar unes premisses,  fer algunes consideracions  i uns fets que permetin comprendre el títol. La primera premissa. Sabem que l’adjectiu pot anar davant o darrera del nom i li pot dona un sentit diferent i  matisat. No és el mateix un pobre noi que un noi pobre; un bon home que un home bo. I, tal volta  no és el mateix “una nova normalitat que una…

La manipulació del dolor humà

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) indica dues accepcions de la paraula dolor. La primera: “Sofriment físic, sensació penible d’una part del cos que causen certes lesions, certs estats morbosos”. La segona: “Un sentiment penible que experimenta l’ànima, comparable al sofriment físic, causat per la pèrdua d’un ésser estimat, per un fort desengany, pel penediment”. I respecte la paraula manipulació diu: “L’operació a través de la qual l’audiència és menada a actuar i a opinar en contra dels seus interessos”. O, amb altres paraules: “El manipulador bloqueja la ment de l’altre i n’és conscient”. La situació que vivim de…

Si fos primavera, versos en temps de desconfinament

Si fos primavera, la natura en flor i les gavines dansant vora el riu, desafiarien el món fatigat, els dies d’ofec callat. Si fos primavera, sobre el contrallum, a doll, la neu desplegaria més veritats. Enfora i endins respirarien tronc i escorça junts.   Si fos primavera,   els enigmes del negre tan negre batrien el pensament. Amb la sorra blanca als peus més caminaríem a sol post.   Si fos primavera, a l’ombra del dol esclataria un enfilall de paraules mudes. I en el vers del silenci, un floc de bellesa: l’immens del blau i la tendresa del verd,  …

Poemes de Mariona Andreu Domingo

      Us envio tres poemes del confinament que els he creat des de la mirada interior, de l’angoixa i el desig, al llarg d’aquests 60 dies de silenci i reflexió. He trobat en l’escriptura una finestra d’aire fresc i un vincle amb els amics. Aquests poemes els he compartir en les trobades telemàtiques que fèiem cada setmana amb la Núria i el Jesús i altres amics. Ells ,em van animar a compartir aquets poemes amb els psicoterapeutes I he tingut aquesta gosadia.                              LES QUIMERES DE L’ALÈ.   Els balcons parlen, les campanes s’enlairen, i l’alè de…

RECOMANACIONS DIETÈTIQUES I DIETA EN TEMPS DE PANDÈMIES

Visquem díes complicats en que sentim la necessitat i la autoresponsabilitat de cuidarnos desde els recursos personals i domèstics dels que disposem, i en aquesta área, un dels factors essencials és l´alimentació, tan per fer prevenció, com en cas de trovar-nos en fase de recuperació d´alguna patologia. El fet del confinament en espais tancats i en ocassions espais reduits, pèrdua d´activitat en alguns casos…reducció de l´activitat física i esports…podría tenir almenys dúes cares, i necessitem ubicar-nos en la cara positiva : utilitzar aquesta oportunitat de probablemet disposar de més temps i intimitat i organitzar la dieta i la cuina de…

Com seran les relacions humanes després del desconfinament

Us deixem l’entrevista realitzada per Rubén Escobar de xarxanet a membres de l’ACPP (Àngels Codosero, Sandra Borro, Jesús Gràcia, Angelina Graell, Anna Minieri i Paola Picardo). https://xarxanet.org/social/noticies/com-seran-les-relacions-humanes-despres-del-confinament ACPP (Associació Catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica)

Conte de confinament

Us explicaré una història, una historia que no va de batalles èpiques, sinó més aviat de les ferides invisibles que un món malalt deixava en les persones. D’ànimes malaltes que caminaven pel món sense gairebé adonar-se’n del mal que les anava destruint per dins. Cada lector(a) pot decidir en la seva intimitat si es tracta d’un conte de ficció, o no ho és. Veig a través del vidre del temps, com si es tractes d’una càpsula translúcida, carrers grisos, dins d’una ciutat grisa, poblada per gent grisa, que viu una vida també grisa. Una existència esmorteïda sota un tel d’obligacions,…

Reflexions de l’atenció precoç en el confinament

El tancament a casa d’aquest estat d’alarma ens ha agafat a tots per sorpresa, i no és estrany, que moltes famílies sentin que no estaven preparades i que no ho poden sostenir. Durant aquests dies, les famílies han mostrat la necessitat d’un acompanyament i contenció. Molts pares senten que la situació està rebasant el que poden suportar a nivell emocional per poder exercir el seu rol com a pares. Els nens están més nerviosos, moguts, inquiets. Alguns nens amb TEA poden expressar el malestar dormint pitjor, amb més moviments estereotipats o amb alguna regressió. D’altres tenen més dificultats per poder…

CREIX SILENCI

  La mort nia en vida ara, i, com un glaç, la vida en sec es dissol.   Absents i distants, no son a les nostres mans ni el bes ni els signes.Se’ns fonen els desigs, quan la llum es descalça i el temps fuig pels qui ja no hi son.   Creix més el silenci del vers. Creix infinitament més el buit entre els mots, a prop de tu, a l’altra riba.   I ara, qui cosirà les paraules sense veu?   lluïsa, 31 març 2020 en temps de confinament

1 of 2
12