actualidad

INCLOURE LES DIFERÈNCIES

   L’ego de tot ésser humà  ha de créixer, conéixer-se i fer-se responsable. Ha d’anar integrant diferent aspectes propis i aliens  per tal de poder madurar o autorealirzar-se. Tot un  procés d’individuació o creixement. O creix i madura o s’estanca i mor. Si creix, integra, supera les fòbies; si s’estanca, s’angoixa i actua amb por imaginària. La maduració per si mateixa presenta les seves dificultats que són part de l’evolució. L’ego en no reconèixer-les com a seves, les posa als altres, a fora, i les ataca. Un atac tot desproporcionat. Aquesta desproporció és un senyal que alguna cosa no funciona. L’atac…

VITAMINA D, VITAMINA D3, CALCIFEDIOL, 25 OH D3, O VITAMINA DEL SOL

La vitamina D, liposoluble, és de fet una prohormona, de tal manera que té més en comú amb una hormona que amb una vitamina. Les hormones són substàncies missatgeres que regeixen processos bioquímics i funcionals dels òrgans, imbrincades en el sistema hormonal global de l´organisme. La vitamina D és clau en una gran varietat de funcions essencials del cos i la ment : 1-Metabolisme fòsfor/calci. Indueix a l’absorció del calci de l´intestí i promou la seva incorporació als ossos, regulant així la formació òssia, de cartílagsIdiscs vertebrals. Preveu per tan la osteopènia, osteoporosi, osteoartritis, i les fractures vertebrals i d´extremitats….

LA GENERACIÓ TÀCTIL O DEL PRÉMER.

Aquest títol em ve donat per una conversa amb un director d’una acadèmia que ja s’estava preparant la jubilació. La portava dirigint feia al voltant de quasi quatre dècades. Per tant una talaia molt bona per haver-se format una opinió de les generacions d’estudiants. La seva experiència partia des del 1975.  I aquesta frase me la va dir el febrer d’enguany, és a dir, el 2020:  “Constato que des del 2000 les generacions saben prémer tecles i botons i ho troben tot. Tot és tàctil.  No cal fer esforços en buscar. Però alhora constato que no reflexionen. Molta memòria. No pensen. Per…

Més enllà del binarisme de gènere; vers la fluïdesa

Autora: Concepció Garriga, psicoterapeuta psicoanalítica relacional, membre de la “Sociedad ‘Fórum’ de psicoterapia psicoanalítica” de Madrid, de la International Association for Relacional Psychotherapy and Psychoanalysis (IARPP) i de la Asociación EMDR. concepgarriga@gmail.com; www.concepciogarriga.com Resum: Aquest article es fonamenta en nombrosos treballs d’un ampli espectre de disciplines (psicoanàlisi, psicologia social, sexologia, biologia,…) per acabar proposant que, com a societat, caminem cap a la fluïdesa de gènere i cap als valors emancipadors de les democràcies més avançades. Veurem com les diferents possibilitats de posicions de gènere i d’orientació sexual ens van apropant cap a la igualtat, que està previst que s’assoleixi entre…

La manipulació del dolor humà

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) indica dues accepcions de la paraula dolor. La primera: “Sofriment físic, sensació penible d’una part del cos que causen certes lesions, certs estats morbosos”. La segona: “Un sentiment penible que experimenta l’ànima, comparable al sofriment físic, causat per la pèrdua d’un ésser estimat, per un fort desengany, pel penediment”. I respecte la paraula manipulació diu: “L’operació a través de la qual l’audiència és menada a actuar i a opinar en contra dels seus interessos”. O, amb altres paraules: “El manipulador bloqueja la ment de l’altre i n’és conscient”. La situació que vivim de…

Si fos primavera, versos en temps de desconfinament

Si fos primavera, la natura en flor i les gavines dansant vora el riu, desafiarien el món fatigat, els dies d’ofec callat. Si fos primavera, sobre el contrallum, a doll, la neu desplegaria més veritats. Enfora i endins respirarien tronc i escorça junts.   Si fos primavera,   els enigmes del negre tan negre batrien el pensament. Amb la sorra blanca als peus més caminaríem a sol post.   Si fos primavera, a l’ombra del dol esclataria un enfilall de paraules mudes. I en el vers del silenci, un floc de bellesa: l’immens del blau i la tendresa del verd,  …

Poemes de Mariona Andreu Domingo

      Us envio tres poemes del confinament que els he creat des de la mirada interior, de l’angoixa i el desig, al llarg d’aquests 60 dies de silenci i reflexió. He trobat en l’escriptura una finestra d’aire fresc i un vincle amb els amics. Aquests poemes els he compartir en les trobades telemàtiques que fèiem cada setmana amb la Núria i el Jesús i altres amics. Ells ,em van animar a compartir aquets poemes amb els psicoterapeutes I he tingut aquesta gosadia.                              LES QUIMERES DE L’ALÈ.   Els balcons parlen, les campanes s’enlairen, i l’alè de…

RECOMANACIONS DIETÈTIQUES I DIETA EN TEMPS DE PANDÈMIES

Visquem díes complicats en que sentim la necessitat i la autoresponsabilitat de cuidarnos desde els recursos personals i domèstics dels que disposem, i en aquesta área, un dels factors essencials és l´alimentació, tan per fer prevenció, com en cas de trovar-nos en fase de recuperació d´alguna patologia. El fet del confinament en espais tancats i en ocassions espais reduits, pèrdua d´activitat en alguns casos…reducció de l´activitat física i esports…podría tenir almenys dúes cares, i necessitem ubicar-nos en la cara positiva : utilitzar aquesta oportunitat de probablemet disposar de més temps i intimitat i organitzar la dieta i la cuina de…

Com seran les relacions humanes després del desconfinament

Us deixem l’entrevista realitzada per Rubén Escobar de xarxanet a membres de l’ACPP (Àngels Codosero, Sandra Borro, Jesús Gràcia, Angelina Graell, Anna Minieri i Paola Picardo). https://xarxanet.org/social/noticies/com-seran-les-relacions-humanes-despres-del-confinament ACPP (Associació Catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica)

CUENTO DE CONFINAMIENTO

  Os contaré una historia, una historia que no va de batallas épicas, sino más bien de las heridas invisibles que un mundo enfermo dejaba en las personas. De almas enfermas que caminaban por el mundo sin casi darse cuenta del mal que las iba destruyendo por dentro. Cada lector(a) puede decidir en su intimidad si es un cuento de ficción, o no lo es. Veo a través del cristal del tiempo, como si se tratara de una cápsula translúcida, calles grises, dentro de una ciudad gris, poblada por gente gris, que vive una vida también gris. Una existencia amortiguada…

1 of 2
12