Posts by: acpp

Una de mis experiencias, hace décadas, pero más aún hoy en día es “la necesidad que tienen, y tenemos, las personas de hablar y de ser escuchadas”. Y esto pide, como contrapartida «saber escuchar». Y «saber escuchar» es un aprendizaje humano que pide un esfuerzo interior considerable. Es vaciarse de sí mismo/a para permitir que la otra persona te encuentre dispuesto. Pura empatía y compatía, que no es la simpatía. No te pide ni opinión ni consejo, sólo quiere ser escuchada. Pero cuando escuchamos debemos intentar evitar al no formular y pensar la respuesta que le podemos dar… Una realidad…

       Una de les meves experiències, de fa dècades, però més encara avui en dia és “la necessitat que tenen, i tenim, les  persones de parlar i de ser escoltades”. I això demana, com a contrapartida “saber escoltar”. I “saber escoltar” és un aprenentatge humà que demana un esforç interior considerable. És buidar-se de si mateix/a per permetre que l’altra persona et trobi disposat. Pura empatia i compatia, que no és la simpatia. No et demana ni opinió ni un consell, només vol ser escoltada. Però quan escoltem hem d’intentar evitar en no formular i pensar la resposta que li…

La raó del poder i el poder de la raó; aquesta combinació s’anomena quiasme. Un quiasme és una figura retòrica utilitzada en literatura i en la retòrica per crear un efecte d’estil i expressar una idea o concepte de manera simètrica i inversa. Consisteix en una estructura de frases o clàusules en la qual les paraules o les idees es presenten en un ordre específic i després es repeteixen en ordre invers. Aquesta simetria en l’estructura ajuda a destacar i emfatitzar les paraules o les idees que es volen comunicar. Només en cito alguna més:  La necessitat de la llibertat…

       El verano se acaba y comienza el curso o se reanudan los trabajos; otros siguen. Y psicológicamente he pensado recurrir a un relato de un libro de sabiduría para alentarnos a vivir lo mejor posible este inicio con confianza, emprendería, alegría y sobre todo, camino de madurez, que necesitamos todos para poder seguir haciendo una Humanidad más humana, es decir, de “hominización a humanización”. El panorama actual no entusiasma demasiado por su fijación a etapas muy inmaduras y con cierta perversidad, por no decir maldad a través del poder.      Este libro de sabiduría, cuyo título es…

    L’estiu s’acaba i comença el curs o es reprenen les taleies; d’altres continuen. I psicològicament he  pensat recórrer a un relat d’un llibre de saviesa per encoratjar-nos a viure el millor possible aquest inici amb confiança, emprenedoria, alegria i sobre tot, camí de maduresa, que ens cal a tothom per tal de poder continuar fent una Humanitat més humana, és a dir, d’“homonització a humanització”.  El panorama actual no entusiasma pas massa per la seva fixació a etapes molt immadures i amb  certa maldat.      Aquest llibre, el qual títol és LA BONA NOVA, el protagonista, un savi, home…

          Empezaré con una etimología ficticia. A, el alfa griega, significa privación. Y «mors», del latín, muerte. Por tanto, donde no hay muerte, hay vida: A-MOR.  Esta palabra ha movido tierras, ha producido  tormentas. Podríamos decir o afirmar que el ser humano además de ser “homo sapiens”, también es “homo demens”. Hay que conjugar las dos vertientes: sentido común y delirio. La historia está llena de casos. Pero el amor no es una idea o creencia, es toda una vivencia, expresada en su base y en su expresión, de corporeización o corporeidad. El amor se siente, vibra, caliente…

                    Començaré amb una etimologia fictícia. A, l’alfa grega, significa privació. I “mor”, del llatí, mort,is. Per tant, on no hi ha mort, hi ha vida: A-MOR.   Aquesta paraula ha mogut terres, ha fet tempestes. Podríem dir o afirmar que l’ésser humà a més de ser “homo sapiens”, també és “homo demens”. Cal conjugar les dues vessants: seny i deliri. I la història n’està ben plena. Però l’amor no és una idea o una creença, és tota una vivència, expressada en la seva base i en la seva expressió, la…

La palabra «panóptica» está formada por tres términos griegos: «pan» que quiere decir «todo»; «opsis» que significa «vista» y «tikos» que nos indica «relativo a…» Es decir, una visión de totalidad. Desde un punto se ve todo: interior como exterior. En otras palabras: El panopticismo es un rasgo característico que conforma la organización humana contemporánea, construida por tres elementos definitorios: vigilancia, control y corrección. La perversión del mundo informatizado se mueve entre el optimismo frente a la posibilidad de verlo todo, y el control de la información y de la vigilancia permanente. Esto me lleva a poder considerar que el…

 La paraula “panòptica” està formada per tres termes grecs: “pan” que vol dit “tot”; “opsis” que significa “vista” i “tikos” que ens indica “relatiu a…” És a dir, una visió de totalitat. Des d’un punt es veu tot: interior com exterior. Amb altres paraules: El panopticisme és un tret característic que conforma l’organització humana contemporània, construïda per tres elements  definitoris: vigilància, control i correcció. La perversió del món informatitzat es mou entre l’optimisme davant la possibilitat de veure-ho tot, i el control de la informació i de la vigilància permanent. Això em porta a poder considerar que l’ésser humà panòptic…